Resultats de la cerca
Es mostren 1838 resultats
recomanar
Designar particularment (una persona) a algú perquè l’atengui, l’accepti, etc.
contribució
Economia
Història
Dret fiscal
Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles.
baix
Música
Cantant masculí amb la veu més greu de totes, amb una extensió del fa1 al mi3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…
boira baixa
Boira baixa a la Plana de Vic amb vistes al Montseny
© C.I.C -Moià
Meteorologia
Boira de radiació de baix nivell que es forma particularment a les valls.
Maria Riba Arpa
Natació
Àrbitra col·legiada en les quatre especialitats natatòries i, particularment, en la natació sincronitzada.
Vinculada al Club Natació Sant Andreu ingressà al comitè català el 1974, al comitè estatal el 1979 i fou reconeguda pels organismes internacionals el 1982 Participà en la gestió de l’òrgan de govern del comitè català, en el qual fou vocal de la junta directiva 1981-84, 1989-93, vicepresidenta 1984-86 i presidenta 1986 Fou l’encarregada de fer el jurament dels àrbitres en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1989 i la placa d’honor de la federació catalana 1992, i la medalla de serveis distingits en bronze 1989, argent 1994 i or 2004 de la federació espanyola
tractar
Tenir cura, bona o dolenta (d’una persona), particularment pel que fa al menjar.
capital social
Economia
Valor monetària de les aportacions dels socis a les societats, particularment a les mercantils.
En aquestes, la veritable importància del capital social és de tipus comptable, puix que per la seva inclusió obligatòria en el passiu del balaç constitueix per als socis una garantia que la xifra de beneficis que apareix al balanç és real, i per als creditors, que la societat pot respondre almenys d’una quantitat igual a la xifra del capital, llevat que resultin pèrdues del balanç Per a evitar aquest perill, les lleis obliguen a reposar el capital o a restablir-ne d’alguna altra manera l’equilibri, quan les pèrdues sobrepassen un cert percentatge de la xifra del capital Cal no…
lliurador | lliuradora
Economia
Persona que gira o expedeix un instrument de crèdit, particularment una lletra de canvi.
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…
art visigòtic
Art
Art desenvolupat sota el domini polític dels visigots, particularment durant el regne de Toledo.
En la primera fase de la seva evolució segles V-VI només tenen característiques germàniques les peces d’art mobiliari, mentre que l’arquitectura i la seva ornamentació, tant escultòrica com pictòrica, segueixen el desenvolupament normal de les formes paleocristianes hispàniques Després de la unificació demogràfica de Leovigild, com a conseqüència de les necessitats àuliques de la cort de Toledo, sorgiren unes formes plàstiques d’origen mediterrani romà tardà, amb unes acusades influències bizantines, de les quals hi ha testimoniatges d’arquitectura i escultura durant el segle VII En la…