Resultats de la cerca

Vida Començà a estudiar música a sis anys, i posteriorment feu classes de clarinet amb JV Abrams Parallelament, aprengué a tocar la guitarra de manera autodidàctica Seguint els desigs paterns, ingressà a la facultat d’arquitectura Fou durant aquests anys a la universitat que es despertà el seu interès pel jazz i es dedicà al saxòfon Lluità a l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i un cop acabat el conflicte bèllic estudià música al University College of North Wales 1946-49 El 1949, gràcies a una beca, ingressà en l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne d’I…

El poble de lo Vivièr és situat a 12,5 km al SW de Sant Pau de Fenolhet El castell de Lo Vivièr fou el bressol del llinatge dels Viver, que tingué un paper destacat tant a la Fenolleda com al Rosselló i el Vallespir Alhora fou l’origen del poble de lo Vivièr El 1141 n’era senyor Guillem del Viver Els seus descendents conservaren la senyoria fins a la Revolució Francesa El 1432 Pere del Viver heretà la senyoria de Calce Rosselló i fou l’iniciador d’una branca que detingué, de la fi del segle XVI a la fi del segle XVII, les senyories de Morellàs i de Sant Martí de Fonollar Vallespir L’any 1603…

Vida Fill del productor Augusto Boué Alarcón Madrid 1896 - 1962, fundador dels estudis Augustus Films abans Iberia Films i després Cinearte, continuà conjuntament amb el seu germà Augusto 1915 - 1995 la tradició cinematogràfica familiar Autor de documentals turístics i de curts d’animació El lápiz que se volvió loco , 1948 produïts els anys quaranta, des del 1948 participà com a ajudant de direcció en diversos llargs, molts dels quals foren rodats en els estudis paterns A partir del 1957 exercí com a cap de producció, activitat que el dugué a traslladar-se a Barcelona, on…

En fou el genearca Guitiquind I mort el 1136/37, comte de Schwalenberg el 1116 i que tingué dos fills El petit, Guitiquind II mort el 1188/89, era senyor de Pyrmont el 1184, i fou tronc de la casa comtal de Pyrmont, que s’extingí el 1631 El gran, Volcuí II mort el 1177/78, heretà Schwalenberg i el 1150 adquirí el castell de Waldeck El succeí el seu fill Enric I de Schwalenberg mort el 1214 El fill petit d’aquest, Adolf I de Waldeck mort el 1270, heretà el castell de Waldeck El seu descendent, Otó II de Waldeck mort el 1369, fou creat el 1349 comte de Waldeck i del Sacre Imperi Un besnet seu,…

Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i…

Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà a la cort del duc d’Aquitània El 752,…

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…

N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida , que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència El seu fill gran, Francesc de Pròixida mort el 1327/28, tractà el matrimoni 1291 d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al…

Desenvolupament enciclopèdic El protagonista surt una nit amb una actriu de teatre i, a l’hora de la veritat, pateix una forma d’impotència En el moment d’acomiadar-se, té una erecció imprevista que ja no l’abandonarà durant tota la resta de la narració Després d’unes anàlisis mèdiques, descobreix que la satiriasi de què s’enorgullia era, en realitat, el símptoma d’una malaltia molt més greu i que no li queden més que set setmanes de vida L’esguard del narrador se centra en les peripècies grotesques i còmiques d’un personatge que, malgrat que vol donar algun sentit als últims dies de la seva…

Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…