Resultats de la cerca

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, utilitzà el pseudònim de Vinicio Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa, útils per a l’antropologia, apareguts en la premsa local, en especial a La Zuda 1913-32, i recollits en forma de llibres La seva obra principal és Espurnes de la llar , publicada en sis volums des del 1909 al 1934 La producció de l’autor ha estat parcialment editada els darrers anys a cura de Ramon Miravall

Fou director d’“El Restaurador” i collaborador de publicacions com “El Correo de Tortosa”, “El Correo Ibérico”, “Germanor” o “Diario de Tortosa” Fundà el setmanari “La Esperanza”, el periòdic “La Libertad” 1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el “Boletín del Orfeó Tortosí” 1914, que generà la revista “La Zuda” 1915-32, on es troben bona part dels seus articles Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas 1898 El 1920 publicà l’opuscle Poesies tortosines També cultivà la narrativa breu, amb relats com Lo miracle…

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i dialoguista d’una…

Inventà un aparell anomenat balança algebraica , per a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita És autor de diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències

A Tortosa fundà el periòdic Libertad on usà el pseudònim de Vinicio , i dirigí altres publicacions locals Fou també un dels fundadors del Butlletí de l’Orfeó Tortosí 1914, i després, de La Zuda , que dirigí Impulsor de l’ús de la llengua catalana, escriví poesia, folklore, història, tradicions, etc La seva obra més important és Espurnes de la llar sis volums, 1909-23

Fou director d’"El Sol” i de “La Voz” de Madrid i durant la guerra civil de 1936-39, de “La Vanguardia” de Barcelona Exiliat a Mèxic, hi publicà novelles, com El diario de Hamlet García 1944, i obres teatrals El Emplazado 1943, El hombre que hizo un milagro 1944 És autor també de diversos guions cinematogràfics per a pellícules de Jorge Negrete

Obrer litògraf, el 24 de setembre de 1893 llançà una bomba als peus del capità general de Catalunya Arsenio Martínez de Campos quan aquest anava a passar revista a les tropes en una desfilada a Barcelona Causà la mort d’un guàrdia civil i diversos ferits, entre els quals el mateix capità general No intentà de fugir i el 5 d’octubre fou afusellat al castell de Montjuïc

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Doctor en teologia i llicenciat en Sagrada Escriptura Fou professor de llengua copta, des del 1962, a la Universitat Catòlica de Washington EUA, director del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i membre de la comissió per a la publicació de la Biblia Polyglota Matritensis

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…