Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
magisteri
Educació
Preparació dels mestres per als càrrecs docents en el nivell primari.
Bé que hom en coneix antecedents a l’edat mitjana escoles catedralícies, entitats de caire gremial, les escoles especials per a preparar mestres no sorgiren fins al s XVIII, com a conseqüència de l’obligatorietat de l’ensenyament que imposà la Revolució Francesa El s XIX representà el renovellament de les tendències pedagògiques i la florida de les escoles normals ensenyament normal
Escola Vallparadís
Educació
Basquetbol
Escola creada per iniciativa dels fabricants de Terrassa l’any 1910, per a la instrucció adequada de llurs fills, sota la direcció (1910-13) d’Alexandre Galí.
Malgrat el seu caràcter classista, aquest hi assajà les seves idees pedagògiques, amb les quals donava gran importància a la investigació aplicada Amb mestres com Artur Martorell , s’aplicaren nous mètodes pedagògics que donaven un paper destacat a l’educació física i al joc a l’aire lliure Un dels esports que es practicà, a partir del 1913, fou el basquetbol
,
Maria Baldó i Massanet
Folklore
Educació
Pedagoga i floklorista.
Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí
Antoni Oliver i Feliu
Literatura catalana
Escriptor.
Franciscà 1727, ensenyà filosofia i teologia a Mallorca i el 1751 partí com a missioner cap a Amèrica Escriví poesies en llatí, català i castellà i diverses obres religioses i pedagògiques, gairebé totes inèdites, entre les quals un Vocabulario mallorquín, castellano y latín , que s’ha conservat a través d’una còpia amb addicions de Josep Togores i Sanglada, comte d’Aiamans, i de Guillem Roca
August Niemeyer
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg protestant alemany.
Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817
Maria Carbonell i Sánchez
Educació
Pedagoga.
Professora de l’escola normal i de la Institució per a l’Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional Publicà obres didàctiques Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez , i articles sobre l’educació física de la dona on proposava un feminisme moderat
María Moliner
Lingüística i sociolingüística
Filòloga i lexicògrafa aragonesa.
Pertanyent al cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, durant la seva estada a València participà activament en les tasques pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza, i fou molt important la seva acció a favor de la cultura durant la guerra civil de 1936-39 La seva obra fonamental, a la qual dedicà pràcticament tota la vida, és el Diccionario de uso del español 1966-67, en dos volums
Alberto Lista y Aragón
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor andalús.
De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc
Bogdan Suchodolski
Educació
Pedagog polonès.
Director de l’Institut de Ciències Pedagògiques de la Universitat de Varsòvia 1958-68, el 1969 fou nomenat president de l’Associació Internacional de Ciències de l’Educació Marxista, és autor d' Uspołecznienie Kultury ‘La socialització de la cultura’, 1937, Wychowanie dla przyszłości ‘Educació per al futur’, 1947, La Pédagogie et les grands courants philosophiques 1960 i Podstawy wychowania socjalistycznego ‘Fonaments d’educació socialista’, 1967, entre d’altres
Rafael J. Tello
Música
Compositor mexicà.
Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano