Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
assaonador
Història
Persona que assaona les pells o els cuirs.
L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…
depilació
Tecnologia
Operació de depilar, a mà o a màquina, les pells i els cuirs.
Prèviament hom els sotmet a un tractament químic amb calç i sulfur d’arsènic o de sodi o enzimàtic per tal de faciltar la fase de depilació pròpiament dita Aquesta és efectuada en unes màquines proveïdes d’uns cilindres rotatoris amb fulles tallants helicoidals, els quals són premsats contra les pells transportades per unes bandes de cautxú Generalment després de la depilació a màquina, hom completa l’operació amb una depilació manual
desgreixatge
Tecnologia
Operació de desgreixar les pells a fi d’evitar una absorció irregular de l’adob i un acabament poc homogeni.
Hom duu a terme el desgreixatge per premsatge de les pells a 30°C, per emulsió del greix amb agents tensioactius o bé per extracció amb emulsió aquosa de dissolvents orgànics i agents tensioactius
desflorament
Tecnologia
Operació de desflorar les pells i els cuirs ja secs, a fi d’aconseguir-ne un millor aprofitament, quan tenen moltes tares.
Hom anomena de flor corregida els cuirs i les pells sotmesos a desflorament
remull
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les pells per tal de tornar-los l’estat d’hidratació que tenien en els animals vius i que han perdut en major o menor grau a causa dels processos de conservació.
És la primera operació de la fase preparatòria de l’adob, coneguda com a treball o procés de ribera, i consisteix a tractar les pells amb aigua abundant i a renovar els banys fins que han absorbit tota l’aigua que poden contenir i, com a resultats secundaris, són eliminats els productes de conservació, com ara la sal comuna, la naftalina i els desinfectants, i en són dissoltes parcialment les proteïnes solubles en aigua Si el remull és efectuat en pells seques, requereix, generalment, que siguin efectuades algunes accions mecàniques, com ara el batanat o el…
blanquer | blanquera
Tecnologia
Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a la confecció de calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions adoberia).
Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” —d’on deriva el nom de l’ofici—, que eren lliurades a l’assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al segle XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al segle XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I segle XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units obtingueren…
bombo
Tecnologia
Cilindre de fusta, buit, gros, construït amb dogues encercolades, tapat per les bases, proveït a l’interior de bitlles i dotat d’un moviment de rotació a l’entorn del seu eix teòric, mantingut horitzontal, on són introduïdes les pells per tal de sotmetre-les al batanatge.
L’alimentació de pells i la seva descàrrega són efectuades per una portella, tancada hermèticament, de la superfície lateral L’aigua i d’altres líquids emprats en les diferents fases del batanatge són fornits al bombo axialment de manera contínua Els bombos més moderns disposen de mecanismes reductors de la velocitat i inversors del sentit de rotació, per tal d’adequar el moviment a cada procés
cuir
Tecnologia
Pell adobada, caracteritzada pel seu gruix o la seva duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros.
La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i…
rendiment
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les pells per tal d’eliminar-ne la matèria proteica interfibril·lar i la calç que encara contenen al derma i conferir-los així una flexibilitat que faciliti l’adob i, més endavant, fer-les més fines, més llises, més netes pel costat de la flor i més suaus al tacte.
En el rendiment, una de les operacions de l’anomenat treball de ribera i que va després del remull i de l’encalcinament, sense el qual l’acció dels enzims fóra nulla, les pells també són netejades de les restes d’epidermis, de pèl o de greix encara no eliminades Antigament hom emprava per al rendiment mescles d’aigua i excrements d’animals alum, mentre que actualment hom empra els rendents preparats que permeten una exacta dosificació dels extrets enzimàtics i, per tant, un bon control del procés