Resultats de la cerca

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval

Situació Escassos vestigis de l'absis d’aquesta pràcticament desapareguda església Arxiu Gavin Les restes d’aquesta capella es troben dalt d’una petita carena del vessant de migdia del barranc del pla de les Comes molt a la vora de la confluència amb el Flamicell per la riba esquerra Mapa 33-10214 Situació 31TCG342976 Per a arribar-hi es pot seguir en direcció a migdia un camí que surt de les primeres cases de la Torre de Cabdella i a uns 20 minuts de camí ja es veuen molt a la vora les poques restes de la capella Aquest corriol és una part de l’antic “camí de la sal” ARD Història No han…

Aquesta església, de la qual no han pervingut vestigis, era situada prop del mas Sant Salvador i no gaire lluny de la via conflentana, que comunicava Elna amb el Conflent i la Cerdanya Esmentada des del 974 “ecclesia S Salvatoris cum villare Milaní’ , era aleshores una dependència del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes i encara és mencionada com a tal per un precepte del rei Lotari del 982 i en una butlla del papa Joan XV del 990

D’aquesta església situada a l’actual caseria de Saverneda i avui dia dedicada a la Immaculada, tan sols ens ha pervingut una notícia que prova que ja existia en època romànica En la visita feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Montenartró, els anys 1314-15, Sant Just de ça Verneda fou una de les esglésies parroquials inspeccionades La quadra de Saverneda, l’any 1381, figurava com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs

No ens han pervingut notícies sobre aquesta església, que de ben segur en època medieval havia de tenir un altre titular Del lloc sols hi ha una cita, dubtosa, del 979, en la donació al monestir de Lavaix d’una terra al castell d’Adons, al lloc dit intramas Chatollas És igual de dubtós l’esment de Cadolla com a límit de l’alou de Palau que figura en el document conegut com a fals de II Bellera L’església de Cadolla era sufragània de Naens

Malauradament no ens ha pervingut quasi cap notícia documental d’aquesta església És inclosa com a capella de la parròquia de Sant Salvador de Toló en la visita pastoral del 1758, on consta la capella de la masia de Castellnou De l’església de Sant Llorenç, situada en el lloc de Castellnou, només es conserven algunes filades que permeten entreveure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell de cÀrreus ben tallats, propi del segle XII

Vida i obra Estudià al collegi o seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona 1742 D’aquesta etapa, n’ha pervingut un Quadern d’exercicis , que conté una mostra de les lectures i dels exercicis de retòrica que practicaven els alumnes dels jesuïtes, en què el català era la llengua instrumental per a aprendre llatí És autor d’una obra hagiogràfica barroca, Comèdia famosa dels esposos sant Julià i santa Basilissa 1752 darrerament se li ha atribuït l’ Entremès del ball dels ermitans Bibliografia Prat, E i Vila, P 1991 1 Vegeu bibliografia

No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir

Conduït captiu a Roma, fou més tard alliberat pel seu amo i prengué el nom d’aquest, Livi Féu conèixer les obres clàssiques gregues, adaptant i imitant tragèdies i comèdies que traslladà als mestres llatins, i traduí també L’Odissea en una versió que, malgrat el seu primitivisme, fou considerada clàssica fins a l’època imperial Durant la Segona Guerra Púnica li fou encarregat un himne propiciatori, pel qual és considerat l’iniciador de la lírica llatina Són escassos els fragments que ens han pervingut de les seves obres