Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
múrgola
Múrgola
Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 6 a 15 cm d’alçària, amb el barret alveolat, ovoide i de color bru o bru groguenc.
Es fa a la primavera, en terrenys rics en humus És comestible i exquisit un cop cuit
helociàcies
Micologia
Família de fongs discomicets de l’ordre de les pezizals que creixen sobre terra humida, fusta en descomposició, arrels, etc, i poden causar estralls en els conreus.
orella de gat blanca
orella de gat blanca
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 15 cm d’alt, blanc o blanquinós, de barret en forma de sella i de cama profundament solcada.
Es troba a la tardor, sobre sòls argilosos, en indrets boscats Cuit és comestible, però cru és metzinós
cassoleta vermella
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa pedunculada, de 2 a 6 cm de diàmetre, notable pel color vermell escarlata de la superfície interna.
Per fora és blanquinós Viu sobre branques mortes, en llocs molt humits, especialment a la primavera
cassoleta ataronjada
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa oberta, irregular, d’1 a 15 cm de diàmetre, de color vermell taronja a l’interior i blanquinós carni a l’exterior.
Apareix a la tardor, sovint en grups, sobre sòls argilloarenosos
orella de gat grisa
orella de gat grisa
Björn S... (CC BY-SA 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 3 a 10 cm d’alt, de color gris o negrós, de barret sinuós i amb dues o tres prominències, i de cama buida, inflada a la base i profundament solcada.
Es fa en boscs caducifolis
Les ascomicèides (I): discomicets
Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…
bolet de greix
bolet de greix
Marjan Kustera (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, semblant a les múrgoles, de peu groguenc i cap bru vermellós, de 3 a 8 cm de diàmetre, fortament replegat com un cervell, que creix a la primavera en boscs de coníferes, cap als Pirineus.
És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
cassoleta venosa
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa sostinguda per un peu curt i gruixut, primer globulosa i dreprés oberta i lobulada, de 3 a 12 cm de diàmetre, amb la superfície interior replegada venosa, de color bru castany, i a l’exterior, grisenca.
Creix als boscs a la primavera