Resultats de la cerca

Autor d’un Sant Pere Pasqual , a la barana dels marges del Túria, a València El seu fill Tomàs Llorenç i Vilanova València 1713 — 1772, escultor i franciscà, féu diverses obres religioses a València Santa Tecla, els Mínims, les Escoles Pies, els Carmelitans Calçats, així com a Xest, Museros, Villena i Iecla, i la portalada de l’església parroquial d’Alcoi

Rector de les Escoles Pies de Mataró, el 1813 publicà Observaciones sobre la guerra de España contra Bonaparte i el 1834 la tragèdia La gloria de Iluro Amb l’obra Ópera española 1841 intentà demostrar l’aptitud de la llengua castellana per a l’òpera, i com a prova hi inclogué una traducció del Belisario de Donizetti Deixà unes Memorias históricas de Mataró 1866

Filla de pare d’origen libanès i de mare d’ascendència catalana De molt jove mostrà grans dots per a la música i la dansa i començà precoçment la seva carrera artística amb només tretze anys L’any 1990 enregistrà el primer disc, Magia , i l’any següent guanyà el tercer premi del Festival de la cançó de Viña del Mar Xile Amb el disc Pies descalzos 1996, ja produït per ella mateixa, obtingué una gran popularitat a l’Amèrica Llatina Posteriorment refermà el seu èxit amb Dónde están los ladrones 1998 S’introduí al mercat angloparlant amb l’àlbum bilingüe Laundry Service/Servicio de lavandería…

Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860 Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País 1877 i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya Traçà un projecte de clavegueres de Barcelona 1884, i és autor de les Escoles Pies de Sant Antoni a Barcelona 1866, la Soledat d’Igualada, etc Publicà un Tratado de la policía y obras públicas urbanas 1872

Format a Itàlia i establert de jove a València Es formà al taller del seu sogre Pere Artigues Fou arquitecte de la catedral 1672-1708, on reformà el presbiteri, i veedor del mostassaf És autor del gran edifici de les Escoles Pies 1683 i de la portalada de Sant Andreu 1686 Conreà normalment un barroc salomònic i fou ajudat sovint pel seu fill Joan Pérez i Artigues — València 1743

Ingressà en l’orde escolapi 1888 i s’ordenà de sacerdot 1895 Fou rector del Collegi de Sant Antoni, de Barcelona El 1913 passà a Viena com a delegat de l’orde reformà les escoles pies d’Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent Poliglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d’anar els àngels 1909 i el drama històric Carlos Capeto 1910

Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats

Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia

Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925

El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats