Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que…
Glàndules sebàcies
Anatomia humana
Les glàndules sebàcies són agrupacions de cèllules especialitzades que secreten sèu, un material greixós que lubrifica els pèls i la superfície de la pell, i que es localitzen al derma Cada glàndula sebàcia es compon de diversos al vèols, uns conjunts de cèllules diposades en capes concèntriques La capa més externa és formada per cèllules que tenen una gran capacitat reproductiva Quan aquestes cèllules es van reproduint, es desplacen cap a l’interior de l’alvèol, tot empenyent les més internes A mesura que es desplacen, les cèllules sintetitzen substàncies grasses que queden acumulades a l’…
hipertricosi
Patologia humana
Desenvolupament excessiu del sistema pilós.
Pot ésser congènita o adquirida, localitzada o generalitzada
aril
Anatomia vegetal
Excrescència que es forma en algunes llavors prop l’hílum o en el funicle i que a vegades cobreix d’una manera més o menys completa la superfície de la grana.
Té funció sobretot en la disseminació, com a òrgan de vol si és pilós, o com a eleosoma recercat pels animals si és ric en greixos o en proteïnes
pèl
Tall longitudinal d’un fol·licle pilosebaci on es diferencien les tres capes del pèl i els diferents elements del teixit epidèrmic del fol·licle
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs filiformes de matèria còrnia que cobreixen la pell dels mamífers, protegint-la i evitant la pèrdua de calor.
Consta d’arrel, íntimament adherida al follicle pilós, i de tija o cos, de color variable segons la quantitat de pigment que contingui Segons el lloc on es troba és anomenat cabell, cella, pestanya, barba , etc
raça ainuida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm, actualment acantonada en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els seus representants, que pertanyen al grup ètnic ainu, són forts, de baixa estatura, de pell molt pàllida i amb el sistema pilós molt desenvolupat Actualment, la major part presenta un grau d’hibridació més o menys elevat amb els japonesos
depilació
Cosmètica
Operació de depilar mitjançant procediments físics o químics.
Els procediments físics actuen en la part externa del pèl és el cas de l’afaitament, de l’abrasió amb paper de vidre i de la combustió del pèl, emprada antigament o bé sobre el follicle pilós, destruint-lo, com, per exemple, la depilació elèctrica
canície
Patologia humana
Fisiologia
Blancor adquirida, generalitzada o parcial, del sistema pilós.
La canície senil és fisiològica i deguda a la minva de la vitalitat dels melanòcits La canície precoç és patològica i generalment lligada a alteracions endocrines, nervioses o emocionals
Secreció sebàcia
Fisiologia humana
El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèllules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució Així, a mesura que les cèllules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos Quan atenyen la zona central, aquestes cèllules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el follicle…