El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies. La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèl·lules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució. Així, a mesura que les cèl·lules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos. Quan atenyen la zona central, aquestes cèl·lules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor.
La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el fol·licle pilós, on és drenat. Durant el recorregut que va des de la glàndula fins a l’exterior, el sèu es barreja amb d’altres substàncies localitzades al fol·licle pilós, alhora que és modificat per l’acció dels bacteris que hi podrien haver a l’interior. Quan ja ha atès la superfície de la pell, el sèu es barreja amb la descamació de l’epidermis i la suor, i forma el mantell àcido-gras.
El sèu actua com una crema natural per a la pell i té diverses funcions. Quan la temperatura ambiental és baixa, la secreció sebàcia és més solidificada; d’aquesta manera impedeix l’evaporació excessiva de suor i ajuda a mantenir la temperatura corporal. Quan la temperatura ambient és elevada, el sèu es fluïdifica, es distribueix uniformement en la pell i impedeix que se’n clivelli la superfície quan la suor s’evapora. D’altra banda, el sèu té també una acció antisèptica, perquè la seva composició dificulta el desenvolupament de bacteris i fongs.
L’activitat de les glàndules sudorípares és regulada pels andrògens, unes hormones sexuals masculines que estimulen la producció de sèu. Aquestes hormones són secretades especialment pels testicles i, en menor quantitat, per les glàndules suprarenals. Com que el nivell d’andrògens varia amb l’edat, la intensitat de la secreció sebàcia és diferent en cada etapa de la vida. Així, la secreció de sèu en el nounat és relativament elevada, perquè en el seu organisme hi ha andrògens procedents de la mare. Quan els andrògens del nounat són metabolitzats, la secreció de sèu minva i es manté poc elevada durant la resta de la infantesa. En la pubertat, s’esdevé un augment de l’activitat hormonal, i al mateix temps s’incrementa la secreció de sèu. Quan ja han estat assolits els nivells normals de producció d’hormones, la secreció sebàcia es manté constant durant l’edat adulta. En edats avançades, la secreció sebàcia disminueix, perquè les glàndules responen menys als estímuls hormonals.
La sortida de sèu de l’interior de la glàndula a la superfície de la pell pot ésser estimulada pel múscul erector del pèl. Quan aquest múscul es contreu, es posa dret el fol·licle pilós que és drenat per la glàndula. Per tant, la glàndula és comprimida i s’esdevé la sortida del sèu acumulat a l’interior. La contracció del múscul erector del pèl se sol presentar quan la temperatura ambiental disminueix. En conseqüència, s’origina un augment de l’excreció sebàcia que contribueix a mantenir la temperatura corporal.