La pell és recoberta de pèls, que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell. L’estructura en què s’elabora el pèl és el fol·licle pilós, format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats.
En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100.000 se situen al cap. El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts fol·licles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren. Així, la mitjana que correspondria a una persona adulta d’entre 20 anys a 30 és d’uns 615 pèls per cm2, entre 30 anys i 50 d’uns 485 per cm2, i a 80 anys d’uns 435 per cm2.
El pèl té dues parts delimitades. Una d’aquestes parts és la visible, que sobresurt de la pell, i s’anomena tija pilosa. L’altra part és l’arrel pilosa, que es localitza a l’interior del fol·licle pilós.
D’altra banda, el fol·licle pilós que dóna origen al pèl és format per elements del teixit epidèrmic, que generen una invaginació en el derma. L’arrel pilosa sorgeix d’una expansió arrodonida del fol·licle anomenada bulb pilós, en la base del qual hi ha una concavitat, la papil·la fol·licular, on s’introdueix una papil·la dèrmica. A la papil·la dèrmica arriben els vasos sanguinis que nodreixen el fol·licle pilós i també fibres nervioses.
La part més profunda del fol·licle pilós forma la matriu germinativa, que es compon de les cèl·lules epidèrmiques que se situen per sobre la papil·la fol·licular. La replicació d’aquestes cèl·lules origina tant les cèl·lules que formen el mateix fol·licle pilós com les que componen el pèl. A partir de la matriu germinativa, el fol·licle pilós continua cap a la superfície de la pell amb unes capes concèntriques que embolcallen l’arrel pilosa.
Hom anomena la capa exterior del fol·licle pilós beina limitant externa o triquilema. En la part més profunda, aquesta beina és formada per cèl·lules similars a les de la capa basal de l’epidermis, mentre que en la porció més superficial es compon de cèl·lules semblants a les de la capa còrnia.
A l’interior de la beina limitant externa, hi ha la beina radicular interna, composta de cèl·lules semblants a les que formen la capa còrnia epidèrmica, plenes de ceratina, que es disposen en tres capes. De fóra cap a dins, la beina radicular interna és formada per la capa externa de Henle, la capa mitjana de Huxley i la cutícula de la beina interna. Les cèl·lules de la cutícula de la beina interna se sobreposen com les teules d’una teulada i contenen el pèl.
El pèl es compon de tres capes diferents. La més externa és l’anomenada cutícula del pèl, constituïda per cèl·lules mortes que contenen ceratina d’una consistència més dura que la de les cèl·lules epidèrmiques. A l’interior de la cutícula, hi ha l’escorça del pèl, formada per cèl·lules allargades que també contenen ceratina dura. Aquesta capa constitueix la major part del gruix del pèl. La zona més interna és la medul·la del pèl, constituïda per cèl·lules que contenen una ceratina semblant a la de l’epidermis.
La matriu germinativa també conté alguns melanòcits. Aquestes cèl·lules elaboren el pigment que dóna color al pèl, i la tonalitat depèn de la quantitat de melanòcits i de la melanina que produeixen.
En la zona mitjana del fol·licle pilós, s’insereixen un feix petit de fibres musculars que constitueixen el múscul erector del pèl. L’altre extrem del múscul s’uneix a la zona papil·lar del derma proper. Quan aquest múscul es contreu, empeny el fol·licle pilós enfora, redreça el pèl i dóna a la pell un aspecte granulós, anomenat popularment carn de gallina.