Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
moll

Moll de pesca
© Corel
Construcció i obres públiques
Obra construïda a la vora de la mar o d’un riu navegable que serveix per a facilitar l’embarcament i el desembarcament de persones i mercaderies i, de vegades, de refugi a les naus.
Consisteix en una plataforma allargada, disposada al llarg de la ribera o avançant artificialment cap a l’aigua, i que limita les dàrsenes La llargada és variable, i l’amplada pot arribar a fer 200 m o més Hom hi situa magatzems, estacions marítimes, grues, vies de tren, etc El mur de contenció, que suporta l’aigua per una cara i el terraplè per l’altra, pot ésser fet de fàbrica de carreu, de maçoneria, de totxo o de formigó La fonamentació és fàcil en terrenys poc compressibles com la sorra, però en els altres cal adoptar pilars de formigó, fusta o ferro Un tipus diferent és el…
encofrat

Encofrat. Obrers fent motlles per a columnes de formigó
© Fototeca.cat-Corel
Construcció i obres públiques
Motlle construït in situ
que serveix per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb què hom l’omple.
Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…
sabata
Construcció i obres públiques
Fonament que transmet al terreny la càrrega que rep mitjançant l’eixamplament de la superfície respecte de l’element constructiu sustentat.
És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes…
pont

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir (Sevilla)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica, estructura metàl·lica, etc., capaç de suportar càrregues dinàmiques, sobre la qual una via de comunicació, de la qual forma part el pont, pot salvar una depressió o un obstacle (riu, barranc, etc.) o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.
Els ponts o poden ésser construïts eventualment d’una manera provisional, generalment per salvar corrents d’aigua i llavors consisteixen en plataformes de taulons disposades damunt d’altres flotadors pontó , o bé consisteixen en taulons collocats damunt pilars de fusta clavats al fons amb maritnets i units entre ells amb tirants Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàlliques muntades damunt camions especials o altres vehicles Els ponts permanents són d’obra de fàbrica o metàllics o, més generalment, d’una combinació d’estructura metàllica i d’…
reconeixement sistemàtic
Medicina
Exploració general d’un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d’una malaltia determinada.
Constitueix un dels pilars de la medicina preventiva
El diafragma
Anatomia humana
El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es…
punxonament
Construcció i obres públiques
Forma de ruptura d’elements estructurals bidimensionals, típicament sostres estructurals o lloses, davant càrregues concentrades, caracteritzada per la formació d’una superfície de fallada cònica i concèntrica respecte de l’eix de la càrrega.
Pot produir-se, si la resistència no és suficient, al voltant dels pilars d’un sostre de formigó
Santa Maria del Pla (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Dos arcs formers embeguts i l’arrencada d’un arc toral que es troben en el mur nord de l’actual santuari, elements d’un complex edifici alt-medieval avui desaparegut ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria del Pla es troba isolada enmig dels camps, a uns 500 m de la carretera d’Artesa de Segre a Agramunt, des d’on surt la pista que hi porta, a 1 km d’Artesa JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG390388 Història És documentada per primera vegada en el testament, del 1169, d’Arnau d’Artesa, castlà del castell d’Artesa, el qual deixà deu sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa No se’n…
estalagmita

Gran grup d’ estalagmites (Cova Lechuguilla, EUA)
© Corel - David Bunnell
Geomorfologia
Hidrografia
Concreció calcària formada al sòl de les coves per precipitació de l’aigua que cau de les estalactites.
A diferència d’aquestes, les estalagmites tenen una forma més aplanada i manquen de canal central en llur interior Unes i altres, tanmateix, acaben unint-se i formen pilars de formes sovint sorprenents