Situació
Dos arcs formers embeguts i l’arrencada d’un arc toral que es troben en el mur nord de l’actual santuari, elements d’un complex edifici alt-medieval avui desaparegut.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria del Pla es troba isolada enmig dels camps, a uns 500 m de la carretera d’Artesa de Segre a Agramunt, des d’on surt la pista que hi porta, a 1 km d’Artesa. (JAA)
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG390388.
Història
És documentada per primera vegada en el testament, del 1169, d’Arnau d’Artesa, castlà del castell d’Artesa, el qual deixà deu sous a Sanctam Mariam de Plano de Artesa. No se’n coneixen altres notícies posteriors. Al segle XVIII fou profundament reformada i adquirí l’aspecte actual. Avui dia és un santuari marià de la parròquia d’Artesa. (CPO)
Església
Planta del santuari barroc, on s’evidencien en el mur nord els pilars i l’arrencada dels arcs torals que haurien format part d’un temple de planta basilical.
J.A. Adell
L’església de Santa Maria del Pla és actualment un edifici barroc, construït el 1774, segons la data que consta en la porta oberta a la façana de ponent. Tanmateix, la reforma de l’edifici original devia iniciar-se abans, ja que a la casa que hi ha adossada a la façana sud figura la data de 1768.
A la façana nord de l’església actual es conserven els vestigis més vistents de l’edifici original, alt-medieval. Hi veiem tres arcs formers de perfil semicircular peraltat que arrenquen d’impostes bisellades, que neixen de pilars (possiblement de creu). D’aquests pilars també arrenquen dos arcs torals, peraltats i amb impostes bisellades, que reforçaven una volta de canó, avui desapareguda. L’arc former situat més a llevant és molt més baix que els altres dos. En el seu brancal de llevant hi ha els elements d’un pilar exempt i les traces d’un arc, perpendicular al mur, els quals evidencien que en aquest sector hi havia la capçalera, relacionada amb la nau per mitjà d’un probable arc triomfal.
Al mur sud de l’església i dins de la casa que hi té adossada es conserva la façana sud de l’edifici primitiu. S’hi pot observar una porta, paredada, resolta en arc de mig punt. Per la posició d’aquest mur en relació amb els elements de la façana nord, sembla deduir-se que l’església original era un edifici de planta basilical de tres naus, les quals, almenys les laterals, i molt possiblement la central, eren cobertes amb voltes de canó de perfil semicircular, reforçades per arcs torals i coronades per una capçalera. La forma d’aquesta capçalera ens és desconeguda, però en tenim indicis en els arcs formers més baixos de l’extrem de llevant de les naus.
L’aparell dels murs conservats és de carreu ben escairat, disposat molt ordenadament en filades regulars. La part baixa dels pilars dels arcs és formada per grans carreus, ben tallats, escairats, sense polir i irregulars, però disposats molt ordenadament, amb peces col·locades al llarg i de través, que palesen una tècnica arcaïtzant, arrelada en les formes més pròpies de les construccions del segle X. Sembla que els vestigis de la capçalera conservats a la nau nord haurien de correspondre a aquesta època, si es pogués confirmar la presència de l’arc triomfal. Però la tipologia de les tres naus, amb pilars en T o cruciformes, remet a models propis de l’arquitectura del segle XI.
A manca de les necessàries exploracions arquitectòniques i arqueològiques que mereix l’edifici, la hipòtesi més raonable és suposar que es tracta d’un edifici construït a la primeria del segle XI, però plenament integrat en la tradició constructiva del segle anterior. (JAA)
Bibliografia
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 367, pàgs. 279-280