Resultats de la cerca
Es mostren 3534 resultats
pintura antilliscant
Química
Pintura que permet d’obtenir superfícies rugoses i resistents al desgast.
Les pintures antilliscants són emprades per als ponts dels vaixells i als paviments de certes fàbriques, a fi de disminuir la possibilitat de relliscar
pintura metafísica
Art
Moviment pictòric desenvolupat a Itàlia aproximadament entre els anys 1916 i 1919 com a reacció contra el futurisme.
Retorna als valors tradicionals de la pintura però donant als personatges i objectes una situació inhabitual Hom li donà el nom de pintura metafísica precisament alludint al significat diferent que té cada objecte o personatge fora del seu àmbit habitual G De Chirico fou el primer artista que practicà aquest tipus de pintura, i la seva obra és un precedent del dadaisme i del surrealisme Altres artistes d’aquest moviment són CCarrà, que en fou el teòric, G Morandi, M Tozzi i A Savinio
pintura antirovell
Química
Pintura anticorrosiva destinada especialment a protegir les superfícies metàl·liques de l’acció dels agents atmosfèrics.
En general, són fabricades amb pigments que afavoreixen la passivació del metall mini, tetrahidroxicromat de zinc, cianamida de plom, etc o amb zinc en pols Els òxids de ferro, el grafit, l’òxid de zinc gris i l’alumini en pols hi tenen també aplicació Els lligants són vernissos grassos o sintètics especialment amb pigment passivant, bituminosos i a base de resines sintètiques
pintura antisonora
Química
Pintura que conté suro granulat, amiant o substàncies similars, destinada a obtenir revestiments d’un cert gruix que absorbeixen les vibracions sonores.
Pintura moderna
La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…
La pintura
Roca dels Moros El Cogul les Garrigues Escena de dansa que ha estat interprretada com un ritual per a la fertilitat
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
pintura al pastel

Pintura al pastel sobre paper, Autoretrat de Maurice Quentin de La Tour (1750)
Musée de Picardie, Amiens
Art
Tècnica pictòrica consistent en l’aplicació del pastel damunt paper generalment granulat, protegit amb una preparació de cola, pedra tosca i pols de marbre o vidre.
El seu origen és molt discutit Ja H Holbein la utilitzà JA Thiele la divulgà a Alemanya Entre els nombrosos artistes que l’han conreada cal esmentar MQ de La Tour, JBS Chardin, JB Perronneau, R Carriera, JB Greuze, F Boucher
pintura al tremp
Pintura
Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment.
Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada tremp d’ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix
La pintura mural
Recuperant la teoria d’art total d’origen romàntic els arquitectes modernistes van adoptar el paper de dissenyadors globals dels seus projectes, tant en l’àmbit constructiu com en el decoratiu, amb la idea d’assolir una unitat de concepte i de contingut formal Per arrodonir espectacularitat i originalitat van servir-se dels recursos decoratius que els oferien moltes de les disciplines de les arts aplicades tradicionals, integrant-les profundament en el projecte arquitectònic fins a assolir una unitat indissoluble i dotant-les quasi de la mateixa importància que l’obra purament arquitectònica…