Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
la Muga

Desembocadura de la Muga, a Empuriabrava
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc que desguassa a la Mediterrània.
Neix sota el pla de la Muga 1 186 m d’altitud, a migjorn del Montnegre 1 425 m, al límit entre el Vallespir i l’Alt Empordà, i des dels hostals de la Muga a banda i banda de riu constitueix durant uns 5,5 km el límit fronterer francoespanyol Rep principalment les aigües de la zona axial dels Pirineus roc de Frausa, serra de l’Albera, travessa per profundes valls els sediments subpirinencs, bastant tectonitzats, i surt per Pont de Molins a l’ampla plana de l’Alt Empordà Prop de Boadella, en un engorjat epigènic, ha estat embassat pantà de Boadella Prop de Peralada rep el Llobregat…
el Freser

El Freser, al seu pas per Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Ter a Ripoll.
Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut…
riu de Bellera

El riu de Bellera al seu pas pel terme de Senterada
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Flamisell per la dreta.
Neix al vessant meridional del puig Falcó, límit amb la vall de Boí, dins el terme de Benés Alta Ribagorça Després de passar per Manyanet, les Esglésies i Sarroca de Bellera, desemboca al Flamisell a Senterada Pallars Jussà Segons els trams pren el nom de riu de Manyanet, de les Esglésies i de Sarroca La seva vall és anomenada vall de Bellera
El tritó del Montseny
Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són…
vent d’Espanya
Meteorologia
Nom popular del vent del sud a Llívia i a la Vall d’Aran.
Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn
bearnès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte gascó parlat sobretot al territori de Bearn.
Alguns han volgut distingir el bearnès del gascó hom explica aquest fet, reflex del particularisme bearnès i del prestigi de l’antiga cort de Pau, perquè des del 1589 al 1789 fou llengua oficial per a actes públics, judicials i notarials i gaudí d’una certa autonomia lingüística Però és impossible de definir el bearnès per un conjunt de trets específics, car cap d’aquests trets no li és exclusiu Alguns són comuns amb el bigordà pa, vi, per pan, vin , o amb el conjunt del gascó pirinenc article, eth, era per lo, la a la part muntanyenca D’altres, amb una part de les Landes laba…
tritó del Montseny
Herpetologia
Amfibi urodel descrit com a espècie nova per a la ciència el 2005, de la família dels tritònids.
Hom creu que fa aproximadament 1,5 milions d’anys se separà filogenèticament del tritó pirinenc, del qual es distingeix genèticament i morfològicament Té una distribució restringida a alguns torrents de muntanya del Montseny, i és l’única espècie de vertebrat vivent endèmica de Catalunya
Sabiñánigo
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó.
Situada a l’extrem oriental de la Canal de Berdún, a la dreta del Gállego, a la sortida de la vall de Tena, és l’únic nucli industrial pirinenc que aprofita l’energia elèctrica dels Pirineus Metallúrgia d’alumini, indústria química adobs nitrogenats del plàstic i cellulosa
Francesc Caula i Vegas
Historiografia
Historiador.
Escriví, entre d’altres obres, El règim senyorial a Olot 1935, Tradicions devotes 1953, Besalú, comtat pirinenc 1969 i collaborà a les revistes “Pyrene” i “Montaña” sobre temes realcionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa L’any 1983 hom publicà un recull d’articles i de treballs seus
Joan Escarrà
Alpinisme
Alpinista.
Fou un dels principals impulsors del ressorgiment del muntanyisme pirinenc Efectuà nombroses ascensions, especialment al Canigó, que escalà per les seves vies més difícils Fou president del Club Alpin Français i organitzador de l’expedició francesa de 1936-37 a l’Himàlaia Era professor de dret especialitzat en les institucions de la Xina