Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
coquílids
Entomologia
Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids
, dels quals són considerats una subfamília.
Alguns poden ocasionar plagues agrícoles, com el cuc del raïm Eupoecilia ambiguella
Comencen al Principat anys de grans penúries
Comencen al Principat anys de grans penúries provocades per collites dolentes, plagues de llagosta, sequeres, bandositats i atacs pirates a la costa
gambúsia
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels ciprinodontiformes de la família dels pecílids, d’uns 3 cm de longitud el mascle i 7 cm la femella, originari dels rius de l’Amèrica del Nord.
Ha estat aclimatat per l’home a fi de combatre les plagues de mosquits També és apreciat com a peix d’aquari
processionària
Processionària
© Arturo Reina Sánchez
Entomologia
Nom donat vulgarment a la larva de les papallones de la família dels taumetopeids, pel fet que aquestes larves es traslladen d’un lloc a un altre en llargues files, tot emetent cadascuna un fil de seda que serveix de guia a les altres.
Tant la processionària del pi Thaumetopoea pitycampa com la processionària del roure o de l’alzina Tprocessionea poden provocar greus plagues forestals, especialment la primera
bàlsam catòlic
Farmàcia
Preparat galènic antic, d’ús general, conegut també amb el nom de tintura alcohòlica de pericó vulnerària
.
És obtingut per maceració de mirra, benjuí, bàlsam de Tolú, càlam i pericó té acció excitant i hemostàtica, i hom l’aplica a ferides i plagues
parasitoide
Agronomia
Organisme paràsit que mata l’hoste com a conseqüència de la relació entre ambdós.
Els parasitoides són, generalment, insectes que pertanyen a l’ordre dels himenòpters o dípters El terme parasitoide és utilitzat habitualment en un context de lluita biològica contra plagues
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
pota de lleó
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, de fulles reniformes o orbiculars, amb lòbuls poc profunds i de marge dentat, de flors petites, de color verd groguenc, arranjades en cimes corimbiformes laxes, i de fruits en aqueni.
Es fa en prats, als Pirineus i en altres muntanyes El rizoma és usat en medicina casolana contra la diarrea, per a netejar plagues i per a fer gàrgares
El cuniculus (conill) és descrit per Marc Terenci Varró
El cuniculus conill, animal desconegut a Itàlia i a Orient, és descrit per Marc Terenci Varró Estrabó, en referir-se a les plagues de conills a les Balears, els denominarà "llebretes"