Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
mandeisme
Religió
Doctrina de caràcter gnòstic i dualista professada per la secta dels mandeus, coneguts també per natzarens o cristians de sant Joan, per tal com es pretenen deixebles de Joan Baptista.
Sembla que el seu origen arrenca d’una petita comunitat de Transjordània que al segle I o II perdé contacte amb les esglésies judeocristianes de Palestina i evolucionà sota influència gnòstica i maniquea Els escrits mandeus actualment conservats daten dels segles VII i VIII El principal és el Ginzà o ‘Tresor’, dividit en Ginzà de dreta i Ginzà d’esquerra Ensenyen que l’ànima humana resta empresonada en el cos i és perseguida pels dimonis a la fi serà deslliurada per Manda da Hayyé, o ‘Coneixença de Vida’, el qual, en la seva estada a la terra, vencé els dimonis Professen una ascensió de l’…
horòscop

Horòscop calculat per l'1 de gener de 2000 a les 12 hores a Nova York
© Maksim
Esoterisme
Mapa celeste de la posició geocèntrica dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer llurs prediccions i judicis.
Generalment es refereix al moment del naixement d’una persona, però també pot referir-se a un animal, un objecte, un esdeveniment, un país, etc Consta d’una circumferència dividida en 360° sexagesimals, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun dels quals correspon un signe zodiacal , i hom hi indica les posicions planetàries en el moment estudiat i la corresponent divisió en cases segons la latitud i l’hora del dia en què tingué lloc l’esdeveniment Hom fa l’estudi astrològic de l’horòscop tenint en compte especialment la posició dels astres en els signes i les cases…
Friedrich Wilhelm Bessel

Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i…
Venera
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per l’URSS a fi d’explorar Venus.
La Venera-1 , llançada al febrer del 1961, així com la Venera-2 i la Venera-3 , no tornà informació Les sondes següents, fins a la Venera-8 , situaren càpsules a l’atmosfera venusiana, per tal de mesurar-ne la temperatura, la pressió i la composició La Venera-4 transmeté informació durant 94 min el 18 d’octubre de 1967, mentre descendia en paracaigudes La Venera-5 i la Venera-6 enviaren informació durant 53 min 16 de maig de 1969 i 51 min 17 de maig de 1969, respectivament Cap d’elles, però, no aconseguí d’aterrar en funcionament La Venera-7 ho assolí el 15 de desembre de 1970 i envià…
Titan

Titan II
Astronàutica
Família de míssils balístics intercontinentals dependents de les forces aèries dels EUA, emprats en algunes de llurs versions com a coets espacials.
La producció del Titan I començà el 1957 i fou operatiu com a sistema d’armes el 1961 Disposats en 54 installacions subterrànies en cinc llocs estratègics del territori nord-americà i proveïts de caps nuclears, restaren a punt fins el 1965, que foren substituïts pels més avançats Titan II Aquest últim model fou emprat per a situar en òrbita les càpsules Gemini , amb la qual cosa inicià les seves aplicacions astronàutiques El Titan III A , de dimensions superiors, fou en realitat un coet d’assaig d’allò que seria el nucli del Titan III C , el qual, com els ja esmentats, fa ús de propergols…
Carl Friedrich Gauss

Carl Friedrich Gauss
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…
astrosismologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia l’espectre dels modes propis d’oscil·lació de tots els grups d’estels on és possible d’identificar, si més no, tres modes diferents d’oscil·lació.
Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats a la…
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…
Pioneer Venus

El Venus 1
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries dels EUA destinades a l’estudi global de l’atmosfera i climatologia de Venus.
El sistema estigué constituït per un giny espacial Venus 1 Orbiter que se situà en òrbita com a satèllit artificial de Venus pel novembre del 1978, i que era destinat, entre d’altres, a tasques cartogràfiques per radar altimètric, i d’un altre, Venus 2 Multiprobe 1978 portador d’una sèrie de cinc càrregues instrumentals destinades a entrar en l’atmosfera de Venus en diferents punts fins a xocar amb el sòl Una d’elles arribà a transmetre senyals durant 68 minuts després de l’impacte
nebuli
Astronomia
Element químic hipotètic al qual hom atribuí les peculiars ratlles verdes intenses dels espectres de les nebuloses brillants i planetàries.
ISBowen demostrà que aquestes ratlles eren produïdes per ions comuns, fent així innecessària l’existència del nebuli