Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
Trinidad i Tobago
L’illa de Tobago, amb les seves platges, és l’atractiu turístic principal de l’estat insular de Trinidad i Tobago
© Corel / Fototeca.cat
Arxipèlag
Estat
Estat insular de l’Amèrica del Sud, a les Petites Antilles; la capital és Port of Spain.
La geografia La república és constituïda per Trinidad, la més meridional de les illes del Carib, i per Tobago, la qual és uns 32 km al NE de Trinidad Aquesta illa, situada a la costa nord de Veneçuela representa el 94% de la superfície total del país L’economia ha estat profundament transformada els darrers decennis, i ha passat d’una estructura agrícola a una fase d’expansió, per raó de l’explotació de rics jaciments de petroli, gas natural i asfalt elaborats íntegrament al país L’agricultura ocupa una desena part de la població activa, però solament contribueix amb el 2% al PIB 1993 Els…
Corriol camanegre
El corriol camanegre Charadrius alexandrinus té una lògica semblança amb els altres corriols, bé que se’n diferencia clarament pel color negre de les seves potes, pels tons menys contrastats del seu plomatge i pel fet de tenir una taca negra a l’angle de les ales marró en les femelles, com l’exemplar de la foto ateny uns 16 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta de l’Ebre Xavier Ferrer Nidificador repartit i localment abundant a tot el litoral dels Països Catalans A les Balears és comú a totes les illes grans, llevat de Menorca, on la manca de llocs adients fa que sigui més aviat escàs…
Remena-rocs
El remena-rocs és regular als Països Catalans durant les migracions, encara que sempre en un nombre petit A l’hivern és, així mateix, molt local i escàs Durant la primavera, el major nombre de dades de remena-rocs migradors es dóna l’abril i el maig, i a la tardor, de l’agost a l’octubre, malgrat que, a causa de l’extrema migradesa del flux migratori màxima de 30 exemplars el 040574 a les salines de Cubelles i de l’existència de dades esparses durant tots els mesos de l’any, la fenologia del pas resulta molt poc definida Aquest ocell és una espècie estrictament litoral, característica de les…
lliri de mar
Lliri de mar
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de 30 a 60 cm, de fulles ensiformes i de flors grosses, blanques i oloroses, agrupades en umbel·la.
Creix exclusivament en platges i arenys marítims
panical marí
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 25 a 60 cm d’alçària, de fulles palmatilobulades, coriàcies i espinoses, i de flors blavoses arranjades en capítols globosos.
Es fa exclusivament en platges i arenys marítims
corretjola marina
Botànica
Planta herbàcia prostrada, de la família de les convolvulàcies, de fulles engruixudes, arrodonides o reniformes, d’un verd lluent, glabres, i de flors campanulades de color de rosa.
Viu a les platges i a les dunes litorals
equinòfora
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 50 cm d’alçària, molt punxant, de fulles rígides, carnoses i pinnatisectes, amb els folíols espinosos, i d’umbel·les de flors blanques.
Habita les platges i els arenys de tot el litoral
trompera
Trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
platja
platja
(CC0)
Geomorfologia
Hidrografia
Porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics.
Una platja es localitza normalment entre el nivell superior de les altes aigües plenamar i el més inferior de les baixes baixamar Els materials que la constitueixen són, a més de la sorra, blocs, palets, graves, i també elements encara més fins que la sorra mateixa Els materials detrítics provenen de les aportacions fluvials, o de l’acció de les aigües marines que ataquen sense treva la zona costanera els elements detrítics, d’una o altra procedència, són arrossegats i, en certa manera, distribuïts al llarg de la costa platges de fons de badia, fletxes litorals, etc per l’acció de corrents…
rave de mar
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 15 a 50 cm d’alt, de fulles carnoses, pinnatífides o sinuades, de flors liles o blanques, en raïm, i de fruits siliquosos formats per dos articles monosperms, l’inferior amb dos corns.
Creix en platges i en terrenys sorrencs litorals, més o menys ruderals