Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
fongs

Bolets
© Xevi Varela
Micologia
Regne integrat per organismes eucariòtics heteròtrofs (sapròfits o paràsits).
La majoria dels fongs són pluricellulars, però els més primitius són unicellulars La reproducció és per mitjà d’espores, unes d’asexuals i unes altres de sexuals L’aparell esporífer dels macromicets constitueix l’anomenat bolet Els fongs comprenen tres grans classes la dels ficomicets , la dels ascomicets i la dels basidiomicets El grup dels mixomicets és inclòs de vegades dins els fongs i de vegades dins els protozous
gemmació
Biologia
Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats.
En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu
nutrició
Biologia
Introducció en un organisme i utilització per aquest organisme dels materials energètics i plàstics que li són necessaris per a viure.
En els individus unicellulars, les funcions de nutrició tenen lloc mitjançant la penetració de les substàncies per la membrana limitadora moltes vegades es produeix una digestió externa mitjançant alguns ferments que són abocats a l’exterior i trenquen les grans molècules o dissolen les substàncies sòlides La cèllula necessita un conjunt de materials i una font d’energia, la qual és emprada per a efectuar aquestes transformacions Segons les necessitats materials, els organismes poden ésser classificats en autòtrofs, quan poden assimilar el diòxid de carboni i les sals minerals…
equilibri fisiològic
Biologia
Manteniment d’unes condicions fisicoquímiques determinades a l’interior dels éssers vius.
Aquest equilibri és imprescindible per al bon funcionament de l’organisme i per a l’alliberament de la seva dependència respecte al medi Tal com indicà Claude Bernard, el manteniment de les condicions fisicoquímiques del medi intern és la base necessària per a la llibertat biològica En els animals pluricellulars superiors, aquest equilibri és mantingut pels sistemes nerviós i humoral, mentre que a les plantes verdes superiors només hi ha l’humoral A les plantes i als animals unicellulars o bé inferiors, el nucli de cada cèllula és el veritable regulador de llur activitat En els animals…
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells dels…
septofícides
Botànica
Subclasse de clorofícies pluricel·lulars, amb tal·lus filamentós i de cèl·lules típicament uninucleades.
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
bioritme
Biologia
Variació en la funció i en alguns dels elements estructurals d’un organisme, periòdica i predictible.
Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d’alguns animals, reproducció, etc al circadiari…
klebsormidials
Botànica
Grup taxonòmic de clorobionts format per algues verdes pluricel·lulars que formen filaments no ramificats.
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…