Els fongs poden ésser unicel·lulars, és a dir, ésser formats per una sola cèl·lula, o bé ésser pluricel·lulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèl·lula. Els fongs unicel·lulars s’anomenen llevats; els pluricel·lulars, floridures.
Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ.
Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà. La subunitat fonamental de la floridura és l'hifa, una estructura tubular formada per un nombre variable de cèl·lules que s’alineen entre elles, i que poden o no ésser separades per envans intercel·lulars. Les floridures es formen a partir d’una hifa, que, començant a créixer al llarg i a ramificar-se, origina noves hifes, que es ramifiquen al seu torn. Cada hifa pot tenir unes dimensions que oscil·len entre 3 i 12 µ d’amplada i fins i tot alguns centímetres de diàmetre.
En algunes zones de la floridura, les hifes es ramifiquen profusament tot fent com una pilota i formant unes estructures amb aspecte de cabdell i de consistència cotonosa que s’anomenen micelis. Hi ha dos tipus de micelis: els vegetatius i els aeris o reproductius. Els micelis vegetatius se solen trobar en la zona inferior de la floridura, i s’encarreguen bàsicament d’absorbir les substàncies nutritives del medi extern. Els micelis aeris o reproductius, en canvi, se solen trobar en la part superficial o superior de la floridura, i s’encarreguen fonamentalment d’escampar les estructures encarregades de la reproducció del microorganisme.
Alguns fongs, que es classifiquen com a dimòrfics, poden adoptar la forma de llevat o de floridura segons les circumstàncies. Així, per exemple, alguns fongs que poden resultar patògens per a l’ésser humà, com l’Histoplcusma capsulatum, solen adoptar la forma de llevat quan s’estableixen en l’organisme humà o quan se’ls cultiva en un medi idoni, mentre que en la natura se solen trobar en forma de floridures.
subgrup | gènere | espècie | malaltia que causen |
---|---|---|---|
Zygomycotina |
Rhizopus |
R. arrbizus | aucormicosi |
Mucor |
M. ramosissimus | ídem | |
M. pusillus | ídem | ||
Absidia |
A. corymbifera | ídem | |
Cunninghamella |
C. elegans | ídem | |
Basidiobolus |
B. baptosporus | ficomicosi subcutània | |
Conidiobolus |
C. coronatus | rinoficomicosi | |
Ascomycotina |
Petriellidium | P. boydii | micetoma, micosis pulmonars i cerebrals |
Leptosphaeria | L senegalensis | micetoma | |
L tompkinsii | ídem | ||
Piedraia | P. hortae | pedra negra | |
P. quintanilhae | ídem | ||
Neotestudina | N. rosati | micetoma | |
Basidiomycotina |
Schizophylum | S. comune | lesions a les ungles, el paladar, els pulmons i el cervell |
Deuteromycotina |
Candida |
C. albicans (monílies) i altres espècies | candidiasi |
Cryptococcas | C. neoformans | criptococosi | |
Torulopsis | T. glabrata | torulopsosi | |
Trichosporon |
T. cutaneum | micosi cutània | |
T. beigelii | pedra blanca | ||
T. giganteum | ídem | ||
Pityrospomm |
P. orbiculare | pitiriasi versicolor | |
Microsporam | diverses espècies | tinyes, dermatofitosi | |
Trichophyton |
T. schoenleinii | tinya fàvica | |
T. mentagrophytes | tinyes, dermatofitosi | ||
T. rubrum | ídem | ||
T. tonsurum | ídem | ||
Epidermophyton |
E. floccosum | dermatofitosi | |
Histoplasma | H. capsulatum | histoplasmosi | |
Blastomyces | B. dermatitidis | blastomicosi | |
Paracoccidioides | P. brasiliensis | paracoccidioidomicosi | |
Sporothrix | S. schenckii | esporotricosi | |
Geotrichum |
G candidum | geotricosi | |
Coccidiodes | C. immitis | coccidiodomicosi | |
Aspergillus | diverses espècies | aspergilosi | |
Monosporium | M. apiospermum | tinya negra | |
Fusarium | F. solani | micosi a la còrnia | |
Phialophora | diverses espècies | cromomicosi | |
Cladosporium |
C. werneckii | tinya negra | |
C. carrionii | cromomicosi | ||
C. trichoides | cromomicosi cerebral | ||
Madurella | M. mycetomi | micetoma | |
M. grisea | ídem | ||
Rhinosporidium | R. seeberi | rinosporidiosi |