Formes que adopten els fongs

Els fongs poden ésser unicel·lulars, és a dir, ésser formats per una sola cèl·lula, o bé ésser pluricel·lulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèl·lula. Els fongs unicel·lulars s’anomenen llevats; els pluricel·lulars, floridures.

Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ.

Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà. La subunitat fonamental de la floridura és l'hifa, una estructura tubular formada per un nombre variable de cèl·lules que s’alineen entre elles, i que poden o no ésser separades per envans intercel·lulars. Les floridures es formen a partir d’una hifa, que, començant a créixer al llarg i a ramificar-se, origina noves hifes, que es ramifiquen al seu torn. Cada hifa pot tenir unes dimensions que oscil·len entre 3 i 12 µ d’amplada i fins i tot alguns centímetres de diàmetre.

En algunes zones de la floridura, les hifes es ramifiquen profusament tot fent com una pilota i formant unes estructures amb aspecte de cabdell i de consistència cotonosa que s’anomenen micelis. Hi ha dos tipus de micelis: els vegetatius i els aeris o reproductius. Els micelis vegetatius se solen trobar en la zona inferior de la floridura, i s’encarreguen bàsicament d’absorbir les substàncies nutritives del medi extern. Els micelis aeris o reproductius, en canvi, se solen trobar en la part superficial o superior de la floridura, i s’encarreguen fonamentalment d’escampar les estructures encarregades de la reproducció del microorganisme.

Alguns fongs, que es classifiquen com a dimòrfics, poden adoptar la forma de llevat o de floridura segons les circumstàncies. Així, per exemple, alguns fongs que poden resultar patògens per a l’ésser humà, com l’Histoplcusma capsulatum, solen adoptar la forma de llevat quan s’estableixen en l’organisme humà o quan se’ls cultiva en un medi idoni, mentre que en la natura se solen trobar en forma de floridures.

Classificació dels principals fongs patògens per a l’home i malalties que causen
subgrup gènere espècie malaltia que causen
Zygomycotina

Rhizopus

R. arrbizus aucormicosi

Mucor

M. ramosissimus ídem
M. pusillus ídem

Absidia

A. corymbifera ídem

Cunninghamella

C. elegans ídem

Basidiobolus

B. baptosporus ficomicosi subcutània

Conidiobolus

C. coronatus rinoficomicosi

Ascomycotina

Petriellidium P. boydii micetoma, micosis pulmonars i cerebrals
Leptosphaeria L senegalensis micetoma
L tompkinsii ídem
Piedraia P. hortae pedra negra
P. quintanilhae ídem
Neotestudina N. rosati micetoma

Basidiomycotina

Schizophylum S. comune lesions a les ungles, el paladar, els pulmons i el cervell
Deuteromycotina

Candida

C. albicans (monílies) i altres espècies candidiasi
Cryptococcas C. neoformans criptococosi
Torulopsis T. glabrata torulopsosi

Trichosporon

T. cutaneum micosi cutània
T. beigelii pedra blanca
T. giganteum ídem

Pityrospomm

P. orbiculare pitiriasi versicolor
Microsporam diverses espècies tinyes, dermatofitosi

Trichophyton

T. schoenleinii tinya fàvica
T. mentagrophytes tinyes, dermatofitosi
T. rubrum ídem
T. tonsurum ídem

Epidermophyton

E. floccosum dermatofitosi
Histoplasma H. capsulatum histoplasmosi
Blastomyces B. dermatitidis blastomicosi
Paracoccidioides P. brasiliensis paracoccidioidomicosi
Sporothrix S. schenckii esporotricosi

Geotrichum

G candidum geotricosi
Coccidiodes C. immitis coccidiodomicosi
Aspergillus diverses espècies aspergilosi
Monosporium M. apiospermum tinya negra
Fusarium F. solani micosi a la còrnia
Phialophora diverses espècies cromomicosi

Cladosporium

C. werneckii tinya negra
C. carrionii cromomicosi
C. trichoides cromomicosi cerebral
Madurella M. mycetomi micetoma
M. grisea ídem
Rhinosporidium R. seeberi rinosporidiosi