Resultats de la cerca

El desglaç del gel àrtic s'accelera A l'estiu del 2012 el desglaç de la coberta de gel sobre l'oceà Àrtic va batre el rècord Segons les observacions dels satèllits, la capa de gel flotant a l'Àrtic va assolir el nivell més baix des que es duen a terme aquestes observacions, fa més de trenta anys La recerca d'un grup d'investigadors de l'Institut Polar Noruec va alertar de les importants repercussions derivades d'aquesta progressiva acceleració del desglaç de l'Àrtic a l'estiu, més forta del que s'esperava, com també les implicacions que pot tenir en el clima futur d'Europa La reducció de l'…

Un cop més, l’any hidrològic 2010 va continuar amb la tendència cap a la recuperació i la normalització dels recursos hídrics Si el 2009 va permetre que es normalitzés el dèficit hídric 70% de les reserves totals de les conques internes a Catalunya, al novembre, el règim abundant de pluges i de neu del 2010 ha permès gaudir d’un balanç hídric favorable pel que fa als volums embassats L’any hidrològic va continuar amb la tendència cap a la normalització dels recursos hídrics a la conca de la Muga, però, per sisè any consecutiu es van registrar acumulacions anuals negatives © Fototecacat Segons…

Un any amb onades de calor històriques Una de les manifestacions de l'escalfament global que pateix el nostre planeta és l'augment d'intensitat i durada dels períodes de temperatures anormalment altes Durant l'any 2015, les onades de calor van ser molt freqüents i, probablement, més intenses del que calia esperar com a conseqüència del canvi climàtic que patim Com si es tractés d'un estiu avançat, ja a principi del mes de maig la península Ibèrica va assolir temperatures que van superar en més de 10 °C les normals en alguns punts van ultrapassar els 40 °C a causa d'una entrada d'aire saharià…

Aquestes són el cabal mitjà de l’any, expressat en m 3 /s o bé en l/s/km 2 les variacions estacionals, o sia les que experimenta el cabal al llarg de l’any les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems les condicions d’escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció del riu i els transports sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat Tots aquests elements del règim són essencials, però, entre ells, les variacions estacionals són les més adequades per assenyalar els grans grups fluvials Aquelles vénen ritmades per les…

El fenomen de La Niña L’anomalia climàtica d’El Niño, que va tenir lloc durant l’any 2009 i el començament del 2010, va anar seguida per l’anomalia climàtica contrària, anomenada La Niña, iniciada al mes d’abril El Niño es va caracteritzar per un increment de la temperatura a les aigües del Pacífic oriental, a causa, fonamentalment, del debilitament dels vents alisis en aquesta zona, i va provocar un augment notable de les precipitacions en les regions semidesèrtiques del Perú, mentre que en extenses àrees d’Indonèsia i Austràlia les precipitacions van disminuir També van resultar afectades,…

Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços de reducció Les emissions de gasos amb efecte hivernacle s’acceleren malgrat els esforços per reduir-los © Fototeca2 / BOOJOO / Fotoliacom Segons un nou informe de l’IPCC, publicat a l’abril del 2014, les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle han assolit nivells sense precedents malgrat el creixent nombre de polítiques mediambientals encaminades a frenar el canvi climàtic Entre l’any 2000 i el 2010 les emissions van créixer més ràpidament que en cadascuna de les tres dècades anteriors Igualment, l’any…

Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…

El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van…

Es confirma l’augment accelerat de la temperatura global El grup de treball GT1 de l’Intergovernmental Panel on Climate Change IPCC va presentar el seu últim informe, el cinquè, a Estocolm el 27 de setembre de 2013 Aquest informe, primera part de l’informe general que es donarà a conèixer al llarg del 2014, va reiterar un cop més que l’escalfament global del planeta és inequívoc i que els canvis observats des de mitjan segle passat són els més importants en la història climàtica Així, va posar de manifest que les tres últimes dècades han estat les més càlides dels darrers 1400 anys i que, si…

Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona…