Resultats de la cerca

Publicà contes, poemes i vodevils Akt'or, ‘L’actor’, 1841 Peterburgskij rostovščik, 'L’usurer de Peterburg’, 1844 El trist destí dels pobres de la capital fou el tema de la seva prosa Peterburgskie ugly ‘Racons de Peterburg’, 1845 En 1845-46 edità Fiziologija Peterburga ‘Fisiologia de Peterburg’, recull d’obres d’escriptors gogolians La seva poesia s’enriquí amb l’esperit progressista de l’època N'esčastnye , ‘Els desgraciats’, 1856 Fundà Sovremennik ‘El contemporani’ i influí poderosament en la poesia russa i en la soviètica en general

D’origen jueu, estudià psicologia i medicina Ja durant l’època universitària escriví una obra, QED 1905, de la qual sortí la seva novella més aclamada, Three Lives 1909 Establerta a París 1903, descobrí i ajudà tots els grans pintors de l’època, com explica en la seva obra The Autobiography of Alice BToklas 1933, pretesa biografia de la qui fou companya seva des del 1907 fins a la seva mort La seva obra mestra, The Making of Americans 1925, influí poderosament tots els escriptors nord-americans exiliats a França, sobretot EHemingway

Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la…

Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder

Fill de Julià Gual i de Rita Casals —gran animadora de grups de folklore rossellonès—, seguí els seus a l’exili i es dedicà posteriorment a l’ensenyament, en particular de la llengua catalana, a Prada Fundà a Illa una revista escolar que amb el nom de Terra Nostra 1965 es transformà posteriorment en una publicació trimestral de divulgació de la temàtica rossellonesa Amb el mateix nom ha creat una editorial que amb les seves publicacions ha contribuït poderosament al redreçament cultural de les contrades nord-pirinenques És un collaborador eficaç de l’organització de la…

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que la feia…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al…

Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare,…

Estudià piano a Barcelona amb Salvador Sala i composició amb Josep M Ballvé Feu el seu primer concert a catorze anys acompanyant Pau Casals Amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona anà a estudiar a París amb Charles Auguste de Bériot i Raoul Pugno Quan tornà a Catalunya, fou professor de piano a l’Acadèmia Crickboom Durant uns quants anys visqué a París, on destacà en els Concerts Colonne i Lamoureux, i contribuí poderosament a la desclosa de l’escola pianística catalana A més, feu gires per diverses ciutats europees, en les quals difongué la música de compositors contemporanis…