Resultats de la cerca

L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents…

Estudià música a la seva ciutat natal amb el famós mestre Duarte Lobo i el 1610 ingressà a la capella reial de Felip III gràcies a la seva extraordinària habilitat interpretant diversos instruments El 1639 obtingué el càrrec que ocupà la resta de la seva vida, el de músic de cambra de Felip IV A partir del 1642 figurava adscrit a la capella musical de la casa de Borgonya La seva producció musical és majoritàriament profana, amb alguns exemples de música religiosa Les seves obres sobre textos poètics en castellà es troben repartides en diversos cançoners polifònics de l’època S’hi…

Cap al final de la dècada del 1540 possiblement residí durant una temporada a Lió A Itàlia estigué al servei de la cort ducal d’Urbino i també treballà durant algun temps a Pesaro La contribució musical més important de Phinot fou el desenvolupament de la tècnica de l’escriptura policoral a vuit veus El 1548, dos anys abans de les primeres obres d’A Willaert en aquest estil, publicà cinc motets per a doble cor Les seves obres conservades incluouen dues misses, dos magníficats, un elevat nombre de motets i diversos arranjaments polifònics de salms També publicà dos llibres de…

Fill del conegut reformador Andreas Osiander, estudià teologia i exercí com a pastor reformat en diverses ciutats alemanyes Fou també un important teòleg protestant Publicà Fünffzig Geistlichhe Lieder und Psalmen Nuremberg, 1586, el primer llibre de corals polifònics alemanys en l’estil cantionale , això és, polifonia homofònica a quatre veus i amb la melodia del coral a la part superior, que amb el temps arribà a ser el més característic de la música reformada L’objecte d’aquest estil era aconseguir la participació dels fidels en el cant litúrgic de l’església reformada El seu…

Aquests senyals, amplificats i reproduïts per equips de so, corresponen a sons diversos, que poden ésser, per exemple imitacions d’instruments convencionals piano, flauta, violí, etc, sorolls naturals pluja, vent, trons, etc, o bé altres sons o sorolls desitjats Els sintetitzadors poden tenir un o més canals de sortida i poden ésser monofònics o polifònics segons que permetin de poder tocar una o més tecles simultàniament No disposen d’amplificador de potència i el senyal que donen sol anar a la taula de mescles per a ésser equilibrat amb la resta dels instruments Recentment han…

Escrita a tres o quatre veus, es basa en una melodia provinent d’una cançó popular volkweise o cortesana hofweise Normalment aquesta melodia era cantada per la veu del tenor tenorlied i les tècniques contrapuntístiques utilitzades havien estat directament heretades dels compositors francoflamencs Els precedents més importants es poden trobar al principi del segle XV, en les composicions a dues i a tres veus de l’anomenat Monjo de Salzburg i d’Oswald von Wolkenstein Durant la segona meitat del mateix segle aparegueren les primeres antologies que contenen lieder polifònics…

El seu nom de baptisme era Pere Escolà de Montserrat, tingué per mestre de música Joan Marc El 1636 entrà com a monjo al monestir de Montserrat, on fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella durant més de 30 anys Residí algunes temporades a Madrid Hàbil instrumentista orgue, arpa i altres intruments, home d’una cultura humanista notable, es distingí, sobretot, en la composició musical Compongué moltes obres vocals a un i a més cors, en llatí misses, vespres, completes, antífones, motets, lletanies, etc i en castellà, algunes de les quals s’han perdut Les seves obres conegudes han…

Es formà a la catedral de Florència, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1512 A partir del 1514 estigué actiu a Roma com a cantor de la capella dels papes Mèdici Escriví una collecció de responsoris de Setmana Santa, arranjaments polifònics de canzonette i ballate estròfiques profanes i alguns madrigals que poden considerar-se uns dels primers del segle XVI i que, en essència, ja contenen les principals característiques del madrigal italià que es desenvolupà alguns anys més tard Una de les seves produccions més interessants és la collecció de madrigals Musica sopra le…

Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de…

En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…