Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
cornalera

Cornalera d’una portadora de raïm
Nansa d’una portadora.
sistema dual
Electrònica i informàtica
Sistema que permet introduir una portadora d’àudio addicional en el senyal de TV.
Permet d’oferir pellícules en versió original i en versió doblada, programes en dos idiomes diferents, o utilitzar un dels dos canals de so per a informació per a cecs, entre d'altres Els sistemes Zweiton i Nació són els més utilitzats El Zweiton és el sistema emprat per Televisió de Catalunya en la transmissió de pellícules en versió original o programes estereofònics El senyal auxiliar és modulat en FM amb una portadora situada a 242,18 kHz per sobre de la portadora d’àudio convencional i amb un nivell de 20 dB per sota de la portadora de vídeo En…
modulació digital passabanda
Modulació en què el senyal modulador és digital i la portadora és una ona sinusoidal.
Mentre que per a distàncies curtes és possible de transmetre dades modulades sense portadora, és a dir, en banda de base, com sol ocórrer en les xarxes locals, per a distàncies grans és indispensable l’ús d’una portadora Així el desenvolupament de les telecomunicacions ha obligat a recórrer a múltiples variants de les modulacions digitals d’amplitud ASK, de freqüència FSK i de fase PSK, o a formes combinades En el primer cas, hi ha, per exemple, la modulació OOK On-Off Keying o modulació digital tot-res, en què un dels dos nivells d’amplitud del senyal modulat és…
modulació

Modulació d’amplitud en una moduladora sinusoidal, a dalt, i esquema d’un procés de modulació d’impulsos codificats (PCM), a baixa
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…
difusió facilitada
Biologia
Mecanisme de transport consistent en la difusió de substàncies insolubles en els lípids (particularment els sucres) a través de la matriu lipídica de la membrana cel·lular.
El sucre es combina amb una substància portadora, específica —que hom pot dir que actua semblantment a un enzim—, i donen un compost soluble que es difon cap a l’altre extrem de la membrana, on es desintegra separant-se'n tots dos components El sucre passa a l’interior de la cèllula, i la substància portadora pot recomençar el procés
canal
Electrònica i informàtica
Comunicació
Banda de freqüències d’una transmissió.
L’amplada d’aquesta banda depèn del tipus de transmissió així, en radiodifusió la banda és relativament estreta 9 kHz en AM i uns 225 kHz en FM i hom no acostuma a parlar de canals, sinó que tota emissió és caracteritzada per una freqüència o bé una longitud d’ona però en el cas de la televisió, en què la banda és molt ampla, convé assignar uns canals d’una amplada definida, a fi d’establir un nombre d’emissores limitat i evitar les interferències Per un canal de TV és transmesa la informació corresponent a la imatge i la del so, i, doncs, hi ha una portadora d’imatge modulada…
transmissor
Aparell destinat a efectuar una transmissió.
Generalment ha de poder convertir un codi, senyals de so o de vídeo, etc, i modular un senyal de radiofreqüència ona portadora a fi de fer possible la transmissió
Pum-Baf!...
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista setmanal d’humorisme esportiu publicada a Badalona del 24 d’octubre de 1925 al 21 de setembre de 1926.
Dirigida per C Bigas i Munné, duia per subtítol Fulla portadora d’esports Signaven els articles el mateix Bigas, Marc Giró, Josep Graner i Joan Clapés, entre d’altres Sortia el dissabte i se’n publicaren 39 números