Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
malgrat
Gramàtica
Preposició.
Usos de malgrat Usos Exemples 1 Sense que ho impedeixi l’oposició d’algú o d’alguna cosa Malgrat ell, malgrat la seva oposició, ho farem i hi reeixirem 2 Serveix per a formar la locució conjuntiva malgrat que que indica sense tenir en compte que, a pesar que Malgrat que estudia molt, no treu bones notes 3 Serveix per a formar la locució adverbial malgrat tot que significa tanmateix Tenia tot el que volia i, malgrat tot, no era feliç
composició
Lingüística i sociolingüística
Unió de dos o més elements constitutius, cadascun dels quals existeix prèviament com a mot de la llengua, i que formen un mot nou.
Les grafies de diferents veus que expressen idees diferents s’uneixen per expressar la fusió d’aquestes idees en un nou significat Aquesta unió es pot donar en un sol mot, com comptagotes , o intercalant un guionet entre els elements constitutius, com guarda-roba , o conservant la grafia separada, com paper moneda Els mots formats així són anomenats composts Poden ésser formats per mots de qualsevol classe gramatical dos noms figaflor , dos adjectius agredolç , dos verbs alçaprem, potser , nom i adjectiu o viceversa cellajunt, migdia , verb i qualsevol altra part de l’oració capgirar,…
comitatiu
Lingüística i sociolingüística
Dit del cas que, tant en el sentit flexional com en el de pura funció sintàctica, indica companyia.
És expressat diferentment segons les diverses llengües en llatí, per exemple, amb la preposició cum i l’ablatiu N'és notable l’afinitat amb el cas instrumental
complement indirecte
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o profit.
És anomenat també objecte indirecte , i s’oposa al complement o objecte directe És acompanyat de preposició En la nena dóna menjar al gos, al gos és el complement o objecte indirecte
parts de l’oració
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra, manifesten la funció d’aquests diversos mots dins l’oració.
Són substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció La interjecció no sol ésser considerada pròpiament una part de l’oració Alguns gramàtics anomenen també les parts de l’oració categories gramaticals categoria
règim
Gramàtica
Mot o mots que depenen gramaticalment d’un altre en la frase.
En El president va llegir un discurs , el complement directe un discurs és el règim de va llegir En Els delegats van abstenir-se de votar , la preposició de és el règim del verb abstenir-se recció
element convertit
Lingüística i sociolingüística
Element (morfema, mot, etc) transferit d’una categoria gramatical a una altra.
Així, a la frase durant la nit hi ha un gerundi en funció de preposició, i a el sopar es refreda , un infinitiu convertit en nom A les llengües romàniques són escasses les possibilitats d’aquestes conversions
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
quantitatiu | quantitativa
Gramàtica
Dit de l’adjectiu, pronom o adverbi que expressa quantitat sense precisar-la.
En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de