Resultats de la cerca

Fundada el 2000, pertany al Grup Catalònia Té equips de basquetbol, handbol, hoquei sobre herba i petanca i compta amb esportistes que participen en la lliga de boccia Organitza activitats d’atletisme, futbol, hoquei sobre herba, gimnàstica rítmica, natació i tennis de taula És membre de Discapacitat Intellectual Catalunya DINCAT, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics ACELL i la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals

S’inicia la gran campanya catalana pro-autonòmica

Fundada el 5 de maig de 1998, dona suport a les federacions i associacions catalanes en l’àmbit econòmic, legal i organitzatiu i difon l’activitat de les seleccions catalanes de tots els esports El primer president fou Jaume Llauradó Tingué com a document impulsor l’informe jurídic de l’advocat belga Jean-Louis Dupont advocat del cas Bosman, el qual n'avalava la legitimitat dels objectius El 1999 rebé el suport del Parlament de Catalunya Una de les primeres campanyes fou la recollida de signatures se n’obtingueren 521249 per a aconseguir, a través d’una iniciativa legislativa…

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè…

Insurrecció popular pro-liberal als carrers de València

Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents

No està vinculat amb el Reial Club Deportiu Espanyol, però porta els seus colors i hi manté molt contacte Disposa de les installacions de l’estadi Joan Serrahima Les seccions més importants són les de marxa, curses de fons i cadira de rodes Entre els seus atletes més rellevants cal destacar M Vasco, JA González, T Pulido, V Nogueró i R Botello

Es presenta al Centre Internacional de Premsa de Barcelona la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, que presideix Jaume Llauradó La Plataforma es proposa recollir 65000 signatures, que es presentaran al Parlament de Catalunya perquè aquest canviï la Llei de l’esport, ja que la seva redacció actual fa inviable l’existència de seleccions catalanes en les competicions internacionals La Plataforma disposa d’un informe jurídic de Jean-Louis Dupont, advocat del cas Bosman, que defensa la legitimitat de les seleccions catalanes

Fou dissolta després de la Guerra Civil Espanyola el 1939