Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
Adalbert I de Toscana
Història
Primer marquès de Toscana (847-889).
A profit seu l’antic comtat de Lucca fou convertit en marquesat de Toscana Atacà Roma per imposar com a emperador Carlomà contra Carles el Calb, afavorit aquest darrer pel papa Joan VIII, el qual excomunicà Adalbert Lluità contra els sarraïns que envaïen Itàlia
rereguarda
Militar
Espai que resta darrere un front de guerra, en el qual hom duu a terme les operacions d’abastament i evacuació.
És especialment vulnerable per l’aviació, els míssils i els paracaigudistes La guerra de guerrilles es basa en accions per dominar-la o convertir-la en zona de combat, on l’enemic es desgasta sense profit mentre no es donen les condicions favorables per a atacar-lo
Chemnitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials
diftongació
Fonètica i fonologia
Formació d’un diftong, bé per diferenciació d’una vocal o per simplificació d’un grup en hiat.
En català hi hauria exemples del primer cas, si hom admet la teoria que ę del llatí vulgar es convertí en jé en contacte amb iod abans d’assimilar-se profěctu > * profjeitu > * profieit > profit Més clars són els exemples del segon cas benedictu > beneït beneít > beneit benéit regîna > reïna reíne > reina rẹine
interès
Sentiment egoista que empeny a cercar el profit, la utilitat.
explotar
Economia
Treure profit del producte (d’alguna cosa, generalment la terra).
senatconsult vel·leià
Dret català
Dret romà
Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri.
Més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de la dona Dins l’ordenament jurídic romà, aquella institució fou completada per l’autèntica de Justinià Si qua mulier , on es declararen nuls tots els actes d’intercessió de la muller a favor del marit, si doncs aquella no en tenia profit Des del segle XIII s’estengué a l’ordenament jurídic català
Nèustria
Història
Un dels regnes de la monarquia franca del període merovingi, que agrupava les províncies del N i del NW de la Gàl·lia.
Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721
amissió
Història del dret
A la Catalunya medieval, pèrdua de béns o drets, com a conseqüència d’actes o omissions de llur titular o posseïdor.
Era aplicable als feudataris i emfiteutes que mancaven a llurs obligacions amb el senyor o infringien pactes o convenis, als quals, com a penalitat, hom imposava el deixament forçós de la cosa feudal o emfitèutica, que era guanyada aleshores pel senyor També era aplicada sobre les mercaderies de negociació prohibida, en profit del fisc reial, de la generalitat o del baró jurisdiccional Hom emprava sovint el mot comís com a equivalent a amissió
Gabriel Busa
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lexicògraf.
Frare augustinià, fou llatinista i ensenyava a Barcelona seguint les Introductiones de Nebrija És autor i editor en costejà l’edició de l’adaptació catalana del Dictionarium latinum-hispanum et hispanum-latinum de Nebrija, que publicà a Barcelona amb el títol Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis 1507, amb un doble propòsit perquè els catalans poguessin treure profit de l’obra i perquè els hispans no catalans coneguessin la llengua catalana Collaboraren Busa, Joan Garganter i Martí Ivarra, que publicaren versos llatins als preliminars
,