Resultats de la cerca
Es mostren 1029 resultats
Arne Naess: una "profunditat ambigua"
Arne Næss ha escrit nombroses obres de lingüística, de filosofia de les ciències i d’‘ecosofia’ En la gran tradició de Henry D Thoreau i d’Aldo Leopold, la vida a la seva cabana de Tvergastein, a les muntanyes entre Bergen i Oslo, on sempre li ha agradat de retirar-se, ha tingut un paper important en la maduració del seu pensament La “deep ecology” d’Arne Næss, per més que pugui sobtar el seu pregon biocentrisme, és ben diferent de la grollera desvaloració de la humanitat que professen alguns dels seus pretesos adeptes estrafent el seu pensament Aquest fragment, seleccionat d’una entrevista,…
el Capolat
Cim
Cim (1 361 m) acinglerat, a l’extrem NE de la serra de Busa.
Un tall vertical i profund el separa, a l’W, del Capolatell
nemèsia
Aracnologia
Gènere d’araneids del subordre dels migalomorfs, de la família dels aviculàrids, els representants del qual tenen la foseta toràcica corbada, amb la concavitat posterior.
El niu, a terra, és profund, cilíndric i amb teranyina sedosa La picada és dolorosa
baix
Música
Cantant masculí amb la veu més greu de totes, amb una extensió del fa1 al mi3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les…
Josep Maria Beltran
Música
Músic de regiment, afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical.
Publicà un mètode de cornetí i fiscorn 1826, un altre de baix profund 1866 i Método completo de flauta 1867
Basinio Basini
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Profund coneixedor de les literatures grega i llatina, escriví el Liber Isottaeus 1450-51, d’inspiració ovidiana, Hesperis i d’altres
es Pas
Pas a les Pitiüses, entre s’Espalmador i Formentera, curt i molt poc profund.
cissura
Anatomia animal
Solc més o menys profund i sinuós situat en la superfície d’algunes vísceres.
Les cissures més importants són als pulmons i al cervell Les cissures pulmonars divideixen el pulmó dret en tres lòbuls i el pulmó esquerre en dos Les cissures cerebrals més importants són la cissura interhemisfèrica, en el fons de la qual hi ha el cos callós, que separa els dos hemisferis cerebrals, i les cissures de Silvi, de Rolando, occipital, callosomarginal i calcarina, que divideixen els hemisferis cerebrals en els lòbuls frontal, parietal, temporal, occipital, del cos callós i de l’ínsula
Nicolas-Joseph Hüllmandel
Música
Compositor alsacià i intèrpret de clavicèmbal, piano i orgue de vidre.
Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…
Arnoul Gréban
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Mestre de capella i canonge, és autor d’una Passion 34 574 versos, escrita en un estil alhora còmic i profund, simbòlic i realista, teològic i místic