Arne Næss ha escrit nombroses obres de lingüística, de filosofia de les ciències i d’‘ecosofia’. En la gran tradició de Henry D. Thoreau i d’Aldo Leopold, la vida a la seva cabana de Tvergastein, a les muntanyes entre Bergen i Oslo, on sempre li ha agradat de retirar-se, ha tingut un paper important en la maduració del seu pensament. La “deep ecology” d’Arne Næss, per més que pugui sobtar el seu pregon biocentrisme, és ben diferent de la grollera desvaloració de la humanitat que professen alguns dels seus pretesos adeptes estrafent el seu pensament. Aquest fragment, seleccionat d’una entrevista, és un bon testimoni de les diferències entre el pensament de Næss i el que proclamen alguns integristes de l’ecocentrisme.
Una de les normes bàsiques de l’ecologisme profund és que tota forma de vida té dret en principi a viure i a desenvolupar-se. Tal com està fet el món, per descomptat, hem de matar per tal de menjar, però en ecologisme profund hi ha la intuïció bàsica que no tenim dret a destruir altres éssers vius sense una raó suficient. Una altra norma és que, en assolir la maduresa, els humans han d’experimentar alegria quan altres formes de vida experimentin alegria, i tristesa quan experimentin tristesa. No sols quan un germà nostre o un gos o un gat estan tristos, sinó que també ens afligirem quan algun ésser viu, o un paisatge, siguin destruïts. A la nostra civilització, tenim a la nostra disposició poderosos mitjans de destrucció però molt poca maduresa de sentiments. Fins ara, només un ventall molt limitat de sentiments ha interessat la majoria d’éssers humans.
[...]
Per a l’ecologisme profund, a la biosfera hi ha una democràcia primordial. El moviment ecologista superficial tendeix a parlar només de recursos per als humans, mentre que en ecologisme profund parlem de recursos per a cada espècie. L’ecologisme superficial s’interessa per la superpoblació als països menys desenvolupats, però no per la superpoblació als països industrials, països que poden destruir cent vegades més per càpita que un país com Bangladesh. En ecologisme profund, tenim l’objectiu no sols d’estabilitzar la població humana, sinó també de reduir-la a un mínim sostenible per mitjà de mètodes humans que no requereixin una revolució o una dictadura. Em fa l’efecte que no ens caldrien més de mil milions de persones per tal de tenir la varietat de cultures humanes que teníem fa cent anys. Ens cal conservar les cultures humanes, de la mateixa manera que ens cal conservar les espècies animals. Ens cal la diversitat tant de la vida humana com de la que no és humana!”
Extret de “Deep ecology for the twenty-first century”, editat per George Sessions. Reproduït d’acord amb Shambhala Publications, Inc., 300 Massachusetts Avenue, Boston (MA) 02115. © 1995 George Sessions
Traducció: Xavier Pàmies