Resultats de la cerca
Es mostren 207 resultats
programari de gestió integrada
Electrònica i informàtica
Sistemes de programari modulars que donen resposta a l’automatització dels processos del negoci dins de les empreses.
Així, en comptes de disposar de gran quantitat d’aplicacions i programari aïllat, les solucions ERP ofereixen sistemes integrals que cobreixen totes les necessitats dels sistemes d’informació que una empresa o organització ha de gestionar, ja es tracti del sistema financer, la relació amb els clients, el control de vendes o bé la gestió del personal El terme ERP prové del mètode MRP planificació de recursos de fabricació, que fou emprat als anys setanta per la gestió de la planificació de la producció industrial També és conegut com a sistema de planificació de l’empresa
programari com a servei
Electrònica i informàtica
Aplicació informàtica en línia distribuïda per internet que ofereixen les empreses de serveis informàtics.
L’empresa que proveeix el servei s’encarrega del manteniment diari i del programari emprat pel client
cicle de vida d’un programari
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les fases per les quals passa un programari, que s’inicien quan sorgeix la idea de crear-lo i finalitzen quan deixa d’ésser utilitzat.
Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les…
versió alfa
Electrònica i informàtica
Primera versió, no comercial, de nou programari.
Les versions alfa són d’ús intern i exclusiu de les companyies que han desenvolupat el programari i representen el primer estadi per a assolir-ne una versió comercial, just abans de les versions beta
marc de desenvolupament
Electrònica i informàtica
Conjunt de recursos i metodologies que faciliten les tasques del desenvolupament de programari.
Inclou programari de suport, llibreries de codi i elements que ajuden a organitzar, desenvolupar i integrar els diversos components d’un projecte de programari
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’…
versió beta
Electrònica i informàtica
Versió precomercial de programari que es distribueix als usuaris per a la seva avaluació.
Amb l’ús de les versions beta les companyies productores de programari aconsegueixen dos objectius d’una banda, obtenen informació de com respondrà el mercat davant el seu nou producte, i de l’altra, aconsegueixen la realització d’un gran nombre de proves sobre el seu programari, que altrament els seria molt costós Malgrat tot, com que, per motius de seguretat davant la competència i la pirateria informàtica, la distribució de les versions beta acostuma a ser tancada a un grup d’usuaris segurs per a la companyia, la visió que s’obté del mercat és del tot deformada
Richard Matthew Stallman
Electrònica i informàtica
Programador nord-americà, també conegut per les seves inicials RMS, és considerat el precursor i fundador del programari lliure.
Fou el fundador del projecte GNU i de la fundació pel desenvolupament i difusió del programari lliure Free Software Foundation És conegut per haver desenvolupat l’editor de text Emacs, el compilador GCC i el depurador GDB També és l’inventor del concepte de copyleft , que garanteix les llibertats d’ús, modificació i distribució del programari, mitjançant la llicència GPL, Llicència Pública General GNU
MATrix LABoratory
Electrònica i informàtica
Programari d’aplicacions matemàtiques i d’enginyeria que comercialitza l’empresa nord-americana Mathworks.
Té l’origen en un programari docent que fou desenvolupat al final dels anys setanta a la Universitat de New Mexico De llavors ençà ha estat molt utilitzat en universitats i centres de recerca de tot el món S'estructura en un nucli bàsic al qual es poden anar afegint complements específics, anomenats Toolbox , per a les diverses aplicacions
distribució
Electrònica i informàtica
Programari divers que es distribueix conjuntament, usualment en un suport com ara un CD o un DVD.
En l’entorn Linux és habitual adjuntar al sistema operatiu aplicacions diverses, com interfícies gràfiques, entorns d’escriptori i d’altres aplicacions Debian, Red Hat, SuSE o CatLinux són exemples de distribucions Linux que incorporen programari divers al voltant del nucli del sistema operatiu