Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
bilabiovelar

Posició dels òrgans articulatoris en l’emissió dels sons bilabiovelars
© fototeca.cat
Fonètica i fonologia
Dit del so que participa, en la seva articulació i en els seus factors acústics, de les característiques dels sons bilabials i dels velars.
Aquesta dualitat és deguda a la coexistència simultània d’un component de prominència i constricció labial, i un altre de contacte o de constricció entre el postdors de la llengua i el vel del paladar En català hi ha fonemes bilabiovelars, com és ara /ǫ/ mola , /ọ/ gola , /u/ lluç , /ẉ/ diuen
labial
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació caracteritzada per la intervenció dels llavis.
En les realitzacions vocàliques la característica es manifesta per la prominència labial, típica en català dels fenomens velars o posteriors ǫ, ọ, u En les realitzacions consonàntiques es manifesta per un contacte o una constricció entre els llavis bilabials p, b, b o entre un altre òrgan i els llavis labiodentals f, m, etc
El que cal saber de l’abscés perifaringi
Patologia humana
L’abscés perifaringi constitueix una acumulació de pus en una cavitat que forma una prominència a la faringe i origina dolor i una deglució dificultosa Cal consultar el metge de seguida que sigui possible al cap d’una setmana d’haver-se iniciat una amigdalitis, quan ja semblava guarida, si sobtadament es presenten altra vegada febre i mal de coll, perquè s’hi podria haver format un abscés perifaringi L’abscés perifaringi sol originar una inflamació dels ganglis limfàtics de la zona, que poden arribar a formar una prominència visible per sota de l’angle de la…
cnidoblast
Zoologia
Cèl·lula urticant característica dels cnidaris, que té una funció ofensiva i defensiva.
Hom hi pot diferenciar, a més del nucli i el citoplasma, el cnidocist, compost d’una càpsula plena de líquid urticant i un filament que, en estat de repòs, hi va enrotllat a dins en espiral Al contacte d’un cos estrany amb el cnidocil prominència del citoplasma a la superfície de l’epiteli del cnidoblast es desenrotlla el filament i, per un forat que hi ha a l’extrem, injecta el líquid urticant a la presa o a l’atacant
mentó
Anatomia animal
Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les…
costella

costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’articula amb la vèrtebra,…
promontori
Anatomia animal
Prominència òssia de la paret interna de la caixa del timpà.