Resultats de la cerca

De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’…

És una característica intrínseca del protó i de l’electró la càrrega elèctrica d’un electró és - e i la del protó és e així com la del positró La càrrega elèctrica d’un sistema és un múltiple enter de e La primera mesura acurada de la càrrega d’un electró constituí l’experiment de Millikan La necessitat d’atorgar als quarks càrregues fraccionàries 2/3 i 1/3 del valor de e ha qüestionat l’elementalitat del valor de e , bé que el fet que hom no ha detectat encara els quarks no ha permès de resoldre si la quantificació, de la càrrega és o no definitiva, i, en cas que…

Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…

Multiplicat per la massa d’un protó equival, molt aproximadament, al pes atòmic

Hi ha diferents tipus de multiplets, segons el nombre de components doblets , triplets , octuplets , decuplets Per exemple, protó i neutró formen el doblet del nucleó

El PF 5 coordina un ió F - del FH alliberant un protó PF 5 + FH →PF 6 - + H + L’anió PF 6 - és molt estable i hom li coneix moltes sals iòniques

Els àcids alcohols, el més simple dels quals és l’àcid glicòlic, són més forts que els àcids no hidroxilats corresponents, a causa de l’efecte inductiu del grup OH, que facilita la separació del protó del grup carboxil

Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1

Estudià, amb L Meitner, la fissió de l’urani Treballà a Los Alamos EUA en la preparació de la bomba nuclear, i des del 1947 fou catedràtic a la Universitat de Cambridge El 1933 mesurà, amb O Stern, els moments magnètics del protó i del neutró