Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
partícula beta
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’…
càrrega elèctrica elemental
Física
Unitat de càrrega elèctrica, de valor e
=1,602 189 2 (46)×10 - 1 9
C (C és el símbol del coulomb).
És una característica intrínseca del protó i de l’electró la càrrega elèctrica d’un electró és - e i la del protó és e així com la del positró La càrrega elèctrica d’un sistema és un múltiple enter de e La primera mesura acurada de la càrrega d’un electró constituí l’experiment de Millikan La necessitat d’atorgar als quarks càrregues fraccionàries 2/3 i 1/3 del valor de e ha qüestionat l’elementalitat del valor de e , bé que el fet que hom no ha detectat encara els quarks no ha permès de resoldre si la quantificació, de la càrrega és o no definitiva, i, en cas que…
dissolvent
Química
Component d’una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut.
Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…
nombre de massa
Física
Nombre de nucleons d’un àtom.
Multiplicat per la massa d’un protó equival, molt aproximadament, al pes atòmic
multiplet
Física
Conjunt de partícules que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria.
Hi ha diferents tipus de multiplets, segons el nombre de components doblets , triplets , octuplets , decuplets Per exemple, protó i neutró formen el doblet del nucleó
àcid hexafluorofosfòric
Química
Àcid fort de Lewis resultant de la dissolució del pentafluorur de fòsfor en àcid fluorhídric.
El PF 5 coordina un ió F - del FH alliberant un protó PF 5 + FH →PF 6 - + H + L’anió PF 6 - és molt estable i hom li coneix moltes sals iòniques
àcid alcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció alcohol.
Els àcids alcohols, el més simple dels quals és l’àcid glicòlic, són més forts que els àcids no hidroxilats corresponents, a causa de l’efecte inductiu del grup OH, que facilita la separació del protó del grup carboxil
magnetó nuclear
Física
Unitat natural de mesura dels moments magnètics dels nucleons, introduïda per analogia amb el magnetó de Bohr
.
Definida per l’expressió μ N = e h/2 m, e essent, en valor absolut, la càrrega de l’electró, h la constant de Planck dividida per 2π, i m la massa del protó El seu valor és μ N = 5,050 824 × 10 - 2 7 JT - 1
Otto Robert Frisch
Física
Físic austríac, naturalitzat britànic.
Estudià, amb L Meitner, la fissió de l’urani Treballà a Los Alamos EUA en la preparació de la bomba nuclear, i des del 1947 fou catedràtic a la Universitat de Cambridge El 1933 mesurà, amb O Stern, els moments magnètics del protó i del neutró