Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Manuel Carlos Jiménez Cordero
Arquitectura
Arquitecte costa-riqueny establert als Estats Units des del 1974.
Estudià a la Universitat de Houston, ciutat que ha esdevingut el context adoptiu de la totalitat de la seva obra Inicià la pràctica professional el 1983, amb la realització de la seva pròpia casa estudi 1983-84, que posteriorment amplià a la parcella veïna, on construí l’estudi Blau 1986, que destaca per l’economia, la racionalitat i l’emotivitat La influència del mexicà Luis Barragán o d’Aldo Rossi dóna com a resultat una obra on la memòria de tipologies arquetípiques es combina amb un espai fluid puntejat per efectes lluminosos Aquests trets caracteritzen altres residències i…
Francisco Guerau
Música
Cantor, compositor i guitarrista mallorquí.
Vida Ingressà al Colegio de Niños Cantorcicos de la capella reial de Madrid el 1659, i en aquesta ciutat i institució desenvolupà tota la seva carrera musical cantor contralt el 1669 membre de la Real Cámara i director del Real Colegio de Niños Cantorcicos des del 1693 fins al 1701 És l’autor del Poema harmónico compuesto por varias cifras de la guitarra española Madrid, 1694, obra considerada com el tractat més important escrit entre el de Gaspar Sanz i el de Santiago de Murcia, tant pel plantejament més modern de la interpretació de l’instrument amb la tècnica del puntejat, com…
mosaic
Fitopatologia
Nom comú de diferents malalties de les plantes (tabac, patatera, tomaquera, etc), els agents de les quals són virus.
El mosaic del tabac és la malaltia vírica de diverses solanàcies tabac, tomaquera, etc i altres plantes espinac, bleda-rave, nap, etc La malaltia és anomenada mosaic perquè hom detecta el símptoma més clar de la infecció del virus en taques cloròtiques en les fulles en forma d’empedrat, encara que té molts altres símptomes, com ara raquitisme, necrosi i pèrdua de la funció dels òrgans afectats Aquesta malaltia comporta greus perjudicis econòmics, a causa, principalment, de l’ampli espectre de conreus susceptibles de patir-la i a la dificultat del seu control, ja que hom no pot…
Mancor
Municipi
Municipi de Mallorca, a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i es Raiguer.
El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus herbacis 46 ha, les oliveres 188…
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs altro…
sardana
Música
Dansa catalana.
Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…
rasos de Peguera
rasos de Peguera Paisatge del roc de Peguera al terme de Fígols Vell
© Fototeca.cat
Plec anticlinal de les serres prepirinenques exteriors, que s’eleva al NE de Berga.
Consta d’unes quantes ondulacions de formes pesades, perquè les calcàries i margues del Cretaci que li donen vigoria apareixen parcialment empastades de pudingues montserratines que els lleven l’agudesa En general els relleus més baixos estan formats per materials liàsics o del cretaci inferior margues i gresos de colors roigs i bigarrats Formen els relleus alts calcàries i margues grises del Cretaci superior, datables per les fines calcàries blanques garumniades El relleu forma una graderia anticlinal, ascendent de S a N, i descendent cap a les valls del Llobregat E 1 500 m en 7-8 km i l’…
contrapàs
Coreografia del contrapàs llarg (s XVIII)
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa popular catalana de caràcter solemne.
El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…
Pa negre

Fotograma de la pel·lícula Pa negre
© Festival Internacional de Cine de Donostia
Cinematografia
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 2003.
Situada durant els crus anys de la postguerra, narra la història de l’Andreu, un noi de la plana de Vic El pare és a la presó per les seves idees republicanes i la mare ha de treballar a la fàbrica del poble Per això l’ha confiat als avis, que viuen a pagès i fan de masovers Enmig d’aquest ambient l’Andreu obrirà els ulls al món, i, sobretot, a la seva condició de membre pertanyent al bàndol dels perdedors La història està narrada en primera persona, des de la perspectiva de l’Andreu adult que contempla la seva infantesa i adolescència És una contemplació dual —viva i propera, però alhora…
,