Resultats de la cerca

Vida Net del compositor Joan Altisent i Ceardi, estudià clarinet al Conservatori Superior de Música del Liceu És autor de vuit bandes sonores, entre les quals cal esmentar les del film Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe Carvalho , 1976, Josep Joan Bigas Luna, en què desplega tota la sonoritat del rock laietà, i la de la macroproducció La febre d’or 1991-93, Gonzalo Herralde, en què conrea un simfonisme anorreat per l’ús dels teclats i el sintetitzador Ha escrit també música per a la televisió i ha estat coautor de la banda de la sèrie d’animació Les tres bessones 1993-94 En el camp de…

Estudià interpretació, cofundà el grup Comediants i el collectiu del Teatre Lliure Després amplià estudis en l’Actor’s Studio de Nova York, al costat de mestres com Stella Adler, Ernie Martin i John Devers En cinema debutà el 1979 amb La campanada Jaime Camino, i posteriorment participà, sempre com a secundari, en films com ara Barcelona sud 1980-81, Jordi Cadena Laura a la ciutat dels sants 1986 i La febre d’or 1991-93, ambdós de Gonzalo Herralde Daniya, jardí de l’harem 1987, Carles Mira, premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor Llums i ombres 1988, J Camino…

Vida A tretze anys entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, a les ordres del llavors muntador Antonio Isasi-Isasmendi, amb films del mateix Iquino com El tambor del Bruch 1947-48 i de Jerónimo Mihura com En un rincón de España 1948 i Mi adorado Juan 1949 El 1956 obtingué el títol de muntador en cap i es convertí en un dels tècnics catalans més prolífics i eficients de l’època Muntà la majoria de films del seu mestre, que aleshores ja era director, Isasi-Isasmendi La huida 1955 Rapsodia de sangre 1956-57 La mentira tiene cabellos rojos 1960 Tierra de todos 1961 Las Vegas…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…

Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El 1957 dirigí el…

Vida i obra Acabat el batxillerat i havent estudiat a l’Escola de Dibuix i al Centre Artístic d’Olot, després de la mort dels seus pares s’incorporà a l’exèrcit carlí, dins el qual fou ajudant del general Tristany i formà part de l’estat major de Francesc Savalls Ferit d’una mà, s’exilià a Seta Llenguadoc, prop del seu germà, el pintor Joaquim Vayreda , i de Josep Berga i Boix, fins a l’acabament de la guerra Passà un període entorn del 1876 d’aprenentatge al taller del pintor Gérome, a París, i, de retorn de l’exili, continuà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, entre el…

L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…

Biografia Fill d’un dramaturg represaliat pel franquisme, es llicencià en història per la Universitat de Barcelona, i arran dels fets del Paranimf hagué d’exiliar-se a París, on es llicencià en història contemporània No retornà a Catalunya fins a mitjan anys setanta, i durant els anys que visqué a la capital francesa s’inicià com a actor, al temps que s’involucrava estretament en moviments d’esquerra participà activament en els fets del maig del 68 i vers el 1970 fou un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària als Estat espanyol i francès De retorn a Barcelona, fundà la llibreria…

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…