Resultats de la cerca

Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…

Tant les ones sonores com les vibracions tèrmiques d’un cristall són formades per fonons Quasi tots els conceptes aplicables als fotons poden ésser aplicats també als fonons

Graduat a Cambridge 1955, posteriorment estudià les propietats de la matèria a escala nuclear amb Hans Bethe a la Universitat de Cornell, als Estats Units, on el 1958 obtingué el doctorat Després de cursar estudis postdoctorals a les universitats de Berkeley i Birmingham, fou professor de física matemàtica en aquesta universitat 1968-75 Professor de física a la Universitat de Washington, a Seattle, fins a la jubilació 1980-2003, i després professor emèrit, és autor de Quantum Mechanics of Many-Particle Systems 1961 i de Topological Quantum Numbers in Nonrelativistic Physics 1998, entre moltes…

El bit quàntic pot existir en l'estat 0, en l'estat 1 o en una superposició d'aquests dos estats, i és la unitat mínima de la computació quàntica La denominació qbit és un acrònim format a partir de l'equivalent anglès quantum bit

Doctorat en física a l’École Normale Supérieure de París 1962, des del 1973 és professor al Collège de France Desenvolupà tècniques de refredament dels àtoms amb làser, per les quals rebé els premis Quantum Electronics de l’European Physical Society 1966 i el Nobel de física 1997, compartit amb SChu i WDPhillips

En aquest darrer sentit les regles són nou qüestions generals que es poden fer de tota cosa, és a saber, si és utrum , què és quid , de què és de quo , per què és quare , quant és quantum , com és quale , quan fou quando , on és o fou ubi , de quina manera i amb quina ajuda quo modo i cum quo

El Kvant-1 fou unit a l’estació el març del 1987 i es convertí en l’únic mòdul habitable d’observació astrofísica El seu pes és d’1 t El Kvant-2 , llançat el novembre del 1989, és un mòdul tecnològic destinat a augmentar la capacitat del conjunt Cinc mesos després, hom hi afegí el Kvant-3 —o Kristall— per a fabricar materials en microgravetat El Kvant-4 , dedicat a la teledetecció, ha d’ésser-hi acoplat properament i el Kvant-5 , per a estudis ecològics, era previst per al 1992

Doctorat a Rochester 1941, fou professor a Princeton 1967-70 Estudià l’espectroscòpia atòmica de les microones, féu mesuraments relativistes del planeta Mercuri, tractà els processos de radiació coherent i, en el camp de l’astrofísica, descobrí que el Sol no és esfèric És autor de Principles of Micro-Wave Circuits 1948, An Introduction to Quantum Mechanics 1960, The Theoretical Significance of Experimental Relativity 1964 i Gravitation and the Universe 1970

Pertangué al departament atòmic de la Universitat de Princeton 1942-43, collaborà en les investigacions del laboratori nuclear a Los Alamos 1943-45 i contribuí en el desenvolupament de la bomba atòmica El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, amb JSSchwinger i STomonaga, per llurs treballs sobre electrodinàmica Desenvolupà una teoria de la desintegració beta Escriví, entre altres obres, Quantum Electrodinamics 1961, Theory of Fundamental Processes 1961 i Feynman Lectures on Physics 1963-64

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física