Resultats de la cerca

Es mostren 26906 resultats

brancal

Elements d’una arc, entre els quals s’observa el brancal

Construcció i obres públiques
Cadascun dels costats d’un portal, especialment quan és de pedra.
Gran enciclopèdia catalana

intradós

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’intradós

Arquitectura
Cara interior d’una volta, d’un arc.
Gran enciclopèdia catalana

extradós

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’extradós

Construcció i obres públiques
Cara superior de les dovelles que formen un arc o de les pedres que formen una volta.
Gran enciclopèdia catalana

estrep

Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’estrep

Construcció i obres públiques
Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
Gran enciclopèdia catalana

freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla

Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del…
Gran enciclopèdia catalana

adenohipòfisi

Dibuix esquemàtic de l’adenohipòfisi humana, amb indicació de les hormones que segrega i els òrgans principals sobre els quals actuen

© fototeca.cat

Anatomia animal
Part anterior i mitjana de la hipòfisi , de natura glandular.
Segrega diverses hormones la tireotròpica , l' adrenocorticotròpica , l' estimulant del follicle , la luteïnitzant, la luteotròpica prolactina , la somatotròpica i la melanocitostimulant
Gran enciclopèdia catalana

sedimentació

Geologia
Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
La majoria dels materials que provenen de l’erosió i que són arrossegats pels agents d’erosió aire, aigua i glaç acaben la cursa quan arriben a les conques sedimentàries i s’hi precipiten al fons Segons que els materials es dipositin en terra ferma o bé al fons del mar, hom parla de dos grans tipus de sediments, els continentals i els marins o pelàgics Les conques de sedimentació per excellència són les conques marines, bé que els sediments de tipus continental no són menyspreables En els sediments continentals hom distingeix com a principals els següents els sediments deguts a l’acció de la…
Gran enciclopèdia catalana

ordre corinti

El temple de Diana, amb columnes de tipus corinti, els capitells de les quals estan decorats amb les característiques fulles d’acant

© B. Llebaria

Arquitectura
Ordre arquitectònic clàssic, constituït d’una columna esvelta i estriada, que reposa sobre una base i és coronada per un capitell decorat amb fulles d’acant.
Gran enciclopèdia catalana

màquina metxera

Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...

© Fototeca.cat

Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
Gran enciclopèdia catalana

comptador de gas

Comptador de gas domèstic de tipus diafragma (a la dreta) Recorregut del gas per les cambres interiors del comptador, les quals s’omplen i es buiden alternativament amb la mateixa quantitat de gas, circulació que resta assegurada mitjançant el moviment de dues corredores (a l’esquerra)

© Fototeca.cat

Tecnologia
Aparell per a mesurar el volum d’un gas que passa per un conducte.
Actua comptant el nombre de vegades que s’omple i es buida una cambra de volum conegut Hom usa dos sistemes diferents el comptador amb líquid i el de membranes Aquest darrer és el més emprat en els habitatges, bé que no és de tanta precisió com el de líquid
Gran enciclopèdia catalana