Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Chicago, on fou deixeble de Leo Strauss Professor de les universitats de Pennsilvània i Boston, on fou titular de la càtedra Borden Parker Browne, i president de la Metaphysical Society of America Les seves publicacions, traduïdes a diversos idiomes, entre els quals hi ha el català, comprenen un gran nombre d’articles i llibres de filosofia que han esdevingut obres de referència en l’àmbit de la fonamentació de la filosofia, especialment en estudis monogràfics sobre Plató, Nietzsche i Heidegger És autor de  Hermeneutics as Politics  1987,  The Ancients and the…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire 1982, Marx et…

Emigrà al Canadà el 1955 i estudià literatura a la Universitat de Toronto S’inicià com a periodista i, parallelament, començà a construir la seva obra literàriaTota la seva obra parteix de la problemàtica de la raça i la immigració del seu poble al Canadà, preocupacions que canalitza en una prosa joyciana Les seves dues primeres novelles, The Survivors of the Crossing 1964 i Among Thistles and Thorns 1965 són gairebé autobiogràfiques La mateixa preocupació es palesa en la trilogia de Toronto, composta per The Meeting Point 1967, The Storm of Fortune 1973 i The Bigger Light 1975 Posteriorment…

Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a impulsar la…

D’adolescent tocà informalment amb Gary Burton, que l’incorporà al seu quartet l’any 1974 Posteriorment tocà i realitzà gires amb els seus propis grups A partir del 1978, després del gran èxit del seu disc The Pat Metheny Group, gaudí d’una amplíssima audiència Entre els membres del seu grup han destacat Jaco Pastorius, Dewey Redman i Jack DeJohnette Durant els anys vuitanta organitzà i dirigí un trio i un quintet, i compongué música per a diversos films Músic amb una tècnica brillant, toca tant la guitarra elèctrica convencional com la de dotze cordes Al contrari que alguns guitarristes…

Graduat per la Universitat de Yale 1963 i doctorat pel Massachusetts Institute of Technology 1967 Des d’aquest any exerceix la docència a la Universitat de Yale, d’on el 1973 esdevingué professor titular de ciències econòmiques Membre d’organismes assessors i experts del govern dels Estats Units, entre d’altres el del pressupost al Congrés, l’oficina d’anàlisi econòmica o el comitè de l’associació econòmica sobre estadístiques federals, en 1977-79 fou assessor econòmic del president Carter S’ha dedicat especialment a avaluar les repercussions econòmiques del canvi climàtic  i a estudiar les…

Fou cavaller de l’orde de Sant Joan, comanador de l’orde de Montesa, arquitecte i enginyer militar Lluità contra els agermanats, serví Carles V a Itàlia i dirigí tasques de fortificació a Nola, Capua i Nàpols Escriví una Apología en excusación y favor de las fábricas que se hacen por designio del comendador Escrive en el reino de Nápoles Madrid 1538, diàleg tècnic en el qual l’autor defensa l’eficàcia de les fortificacions que havia dirigit Publicà set poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, i vint-i-una més a la segona edició 1514 S’ha identificat sense base amb…

Els seus membres 659 el 1997 són elegits per a un període màxim de 5 anys la cambra és dissolta habitualment abans d’esgotar aquest període en el moment que el primer ministre considera que en la contesa electoral les circumstàncies són favorables al seu partit Cada circumscripció electoral elegeix un únic membre de la cambra mitjançant sufragi universal directe no poden ésser elegits els sacerdots, els funcionaris i els pars si no renuncien els títols nobiliaris Presideix la cambra el speaker , que dirigeix els debats El primer ministre ha d’ésser elegit forçosament, des de l’inici del s XX…

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…

La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965  What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són  Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le camp 1967,…