Resultats de la cerca

Estudià a la Phillips Academy d’Andover i, després d’una breu estada al Kenyon College de Gambier Ohio, viatjà per França, Anglaterra i Nova York, on s’installà definitivament el 1957 Els primers anys féu escultures en fusta, influïdes per Brancusi i F Stella A partir dels anys 1958-60, canvià d’orientació i assolí les característiques escultures d’elements modulars i geomètrics que el situaren com un dels màxims representants de l’art minimal dels anys seixanta El 1965 participà en la mostra Shape and Structure , juntament amb R Morris, D Judd, L Bell, L Zox, i l’any següent a Primary…

Publicà la seva primera narració el 1930 en la revista The New Republic i collaborà també amb narracions curtes en The New Yorker El primer volum que publicà fou de narracions The Way Some People Live 1943 Aconseguí el National Book Award del 1958 amb The Wapshot Cronicle 1957 Falconer 1977 és considerada la seva novella més reeixida

Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana Pioner del flamenc fusió, fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc La seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la…

Es destacà en la campanya antiesclavista i fou un dels fundadors del partit republicà Del 1861 al 1868 fou ambaixador a Londres, i el 1872 actuà com a representant dels EUA en l’arbitratge internacional de la qüestió d'Alabama Publicà Life and Works 1850-56 del seu avi John Adams, i una part del diari del seu pare 1874-77

Fou ministre de la guerra 1817-25, vicepresident en les presidències de John Quincy Adams i Andrew Jackson 1825-33 i secretari d’estat 1844-45 Fervent partidari dels drets dels diversos estats davant el poder federal, cercà de mantenir l’equilibri entre els estats esclavistes i antisclavistes Fou defensor del proteccionisme

Deixeble dels guitarristes de jazz Charlie Christian i Wes Montgomery, començà la seva carrera professional el 1963 com a instrumentista de diversos grups El reconeixement públic li arribà a mitjan anys seixanta amb la seva personal barreja de jazz i funk lleuger Destaquen les repetides collaboracions amb Quincy Jones, en especial en l’àlbum Give me the night 1980 Ha enregistrat That's right 1996, Standing together 1998, Absolute Benson 2000, All blues 2001 i Irreplaceable 2004, en què combina el gòspel i el flamenc

Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els…

Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra,…

Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i…

Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al principi adoptés un…