Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Ramon Bussanya
Política
Literatura catalana
Polític i traductor.
Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que Josep-Melcior Prat inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835…
,
Francesc Xavier de Llucià
Història
Política
Polític.
Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals 1790-91 Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter 1792 però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya Davant la …
Grup Cultural de Joventut Catalana
Associació cultural creada l’any 1967 a la Catalunya del Nord per joves dissidents del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans.
La seva finalitat és la difusió de la llengua catalana, facilitant-ne la lecura i ensenyant-ne l’escriptura a la Catalunya del Nord Iniciaren, amb el GREC, les primeres sessions de la Universitat catalana d’Estiu a Prada Del GCJC, i com a conseqüència de la radicalització política del maig francès del 1968, sorgí el Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació A través de crisis i transicions, el GCJC promogué la creació d’empreses culturals, especialment en la dècada dels setanta, com el Grup d’Animació cultural Guillem de Cabestany, el Grup Pirinenc Rossellonès, l’organització…
Fernando Botero Angulo

Gat, escultura de Botero a la Rambla del Raval de Barcelona
© Lluís Prats
Pintura
Escultura
Pintor i escultor colombià.
De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…
Vladimir Jankélévitch
Música
Filòsof i musicòleg francès.
Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…
Hongria 2013
Estat
Els enfrontaments entre el Govern de Viktor Orbán i les autoritats europees van ser constants durant tot l’any per les contínues reformes legislatives que violen lleis fonamentals europees, i que a més van ser motiu de força inestabilitat interna Al mes de juliol, el Parlament europeu va aprovar un controvertit informe que considerava que l’Estat hongarès vulnerava drets fonamentals del país En l’informe es demanava a les autoritats hongareses que respectessin la independència de la justícia o la pluralitat dels mitjans de comunicació, i que garantissin la llibertat d’expressió, de culte, el…
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…
Tadjikistan 2018
Estat
El 29 de juliol, cinc homes tadjiks, que havien jurat lleialtat a Estat Islàmic, van atacar un grup de ciclistes occidentals i en van matar quatre La policia va actuar amb rapidesa i va matar quatre dels membres de l’escamot i el cinquè, greument ferit, va ser empresonat A més, les autoritats del país van desplegar una autèntica onada de repressió cap als entorns familiars i socials dels terroristes, amb interrogatoris, empresonaments, expulsions dels llocs de treball, etc Al novembre, es van produir aldarulls a la presó de Khujand, al nord del país, amb el resultat d’una cinquantena de morts…
neoimpressionisme
El picapedrer, del pintor neoimpressionista francès Georges Seurat
© Corel Professional Photos
Art
Escola pictòrica francesa del darrer quart del segle XIX.
És conegut també amb els noms de divisionisme i de puntillisme Constitueix la radicalització de l’impressionisme, en una pruïja d’emprar únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregin i es complementin no pas sobre la tela, sinó a la retina de l’espectador Tot i que s’autosituava en la línia Delacroix-impressionisme, retreia a aquell l’ús de colors terrosos, i als impressionistes, que barregessin els colors a la paleta i que fossin massa intuïtius Els principals representants d’aquesta escola foren Georges Seurat —que ja presentà…
Kazakhstan 2011
Estat
El Kazakhstan va mantenir durant el 2011 una política internacional ambigua, molt pròpia del president Nazarbàiev, al poder des d’abans de la independència del país ara fa vint anys D’una banda, no va dissimular la seva vocació d’associar-se amb Occident, especialment per a les seves exportacions gasístiques i, per tant, va mantenir converses per a associar-se al projecte europeu Nabucco Igualment, va ingressar i hostatjar, a l’octubre, la nova organització interna-cional dels països turcòfons, el Consell de Cooperació dels Països de Llengües Túrquiques D’altra banda, i en coherència amb l’…