Resultats de la cerca

Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones radioelèctriques tenen també…

Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pellícules de cinema Ocupà el càrrec de president de l’…

Fou deixeble i ajudant de Helmholtz a Berlín i professor a Karlsruhe i a Bonn Interessat per la teoria de Maxwell sobre l’electromagnetisme, féu nombrosos experiments que confirmaren les idees d’aquell Inventà l’oscillador i el ressonador que avui porten el seu nom i obtingué les ones elèctriques d’alta freqüència que hom utilitzà després a la radiotelegrafia El 1887 descobrí l’efecte fotoelèctric i investigà la natura dels raigs catòdics És autor de nombroses memòries, entre les quals es destaca Über die Ausbreitungsgeschwindigkeit der elecktrodynamischen Wirkungen ‘Sobre la velocitat de…

Els senyals fets a bord d’una embarcació, els existents a la mar i els fets o existents a terra i destinats a les embarcacions solen ésser considerats en dos grans grups els senyals visuals i acústics i els senyals radiotelefònics i radiotelegràfics Són senyals els fars, les balises, els semàfors amb llurs boles, cons, etc, de diferents colors, les banderes, les sirenes, les llampades ja sia per reflexió de la llum del sol, mitjançant heliògrafs, ja sia per emissió de llum, mitjançant làmpades, etc Els senyals nàutics són sotmesos a un Codi internacional de senyals , que comprèn els senyals…

La seqüència de les lletres fou escollida perquè és fàcil de transmetre en morse –tres punts S, tres línies O, tres punts S– i després reinterpretada com un acrònim de l’angès Save Our Souls , ‘salveu les nostres ànimes’

Vida Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel D’aquí li vingué la idea d’installar una emissora a Barcelona Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" 1923-24 i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat espanyol que dos…

Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més populars són la…

El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…