Resultats de la cerca

Influït per l’art de Rembrandt i de FGoya, creà una obra abundant, d’una gran qualitat tècnica Illustrà, entre altres obres, Le Neveu de Rameau de Diderot i Le Petit Testament i Le Grand Testament de FVillon

Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions

Especialitzada en el repertori del Barroc i el Classicisme, és una de les formacions d’instruments d’època més apreciades És integrada per especialistes en música antiga, i pren el seu nom de l’orquestra formada per JB Lully a la cort de Lluís XIV Durant els seus primers anys, el conjunt s’especialitzà en la interpretació del repertori francès, i amb la seva labor en auditoris i estudis d’enregistrament contribuí decisivament a la recuperació de partitures de Lully, JPh Rameau, A Campra i AEM Grétry El conjunt treballa assíduament amb G Leonhardt i el seu fundador, Kuijken, que…

Fou emprada per compositors dels segles XVII i XVIII com a moviment d’un ballet o d’una suite , com Campra, Rameau, Couperin i JS Bach Ponchielli la introduí en l’òpera La Gioconda i Ravel a Le tombeau de Couperin 1917

Deixeble del seu pare, Jacques Caffieri, i de Jean-Baptiste Lemoyne, estudià pensionat a Roma És un dels escultors més notables del s XVIII Rameau 1761 Opéra de París, Piron 1762 Dijon, Borie 1767 Musée des Arts Décoratifs, París, Pingré Musée du Louvre, etc

Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o…

Fou ideat per André Campra encara que la idea ja es troba en GBLulli, com una síntesi dels dos espectacles, que presentà per primer cop amb L’Europe galante 1697 El gènere fou conreat per Rameau Les Indes galantes , 1735, André Cardinal Destouches, Bodin de Boismortier i altres autors francesos del segle XVIII

Abans de dedicar-se a la direcció, fou solista de fagot en diferents orquestres simfòniques i conjunts d’instruments d’època, com Les Arts Florissants i La Chapelle Royal Especialista en el repertori barroc francès i italià, el 1984 fundà el conjunt d’instruments antics Les Musiciens du Louvre, amb el qual realitzà nombrosos enregistraments d’òperes de Charpentier, Lully, Rameau i Händel

Presumptament derivà d’una dansa popular provençal, tot prenent el seu nom de l’instrument membranòfon homònim tamborí amb el qual s’acompanyava juntament amb el galoubet flabiol La dansa estilitzada es caracteritza per una textura que emula la de la parella instrumental esmentada, amb un baix ostinato d’una sola nota usualment la tònica i una animada melodia a la part superior En foren famosos els exemples en òperes i ballets de JPh Rameau

Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4