Resultats de la cerca

Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc

El tronc encefàlic és la part del sistema nerviós que hi ha entre el cervell i la medulla espinal Les fibres que surten del cervell s’uneixen a dos troncs gruixuts, corresponents cadascun d’ells a un hemisferi, que constitueixen els peduncles cerebrals Els dos peduncles s’ajunten i formen la protuberància anular o pont de Varoli , una massa convexa, més ampla que llarga La protuberància es continua amb el bulb raquidi , zona de pas entre l’encèfal i la medulla espinal El tronc encefàlic es compon bàsicament de les fibres que pugen i baixen del cervell i el cerebel Una part…

Permet l’activació de l’escorça cerebral intervenint en els processos de regulació del cicle son-vigília, d’estats d’alerta i de consciència El seu funcionament pot ésser afectat per diversos trastorns neurològics que provoquin la desconnexió de les fibres que el formen, com per exemple, en el cas d’un traumatisme cranioencefàlic

Definició La meningitis és la inflamació de les membranes que envolten l’encèfal i la medulla espinal, generalment deguda a una infecció bacteriana o vírica i caracteritzada per l’aparició de mal de cap intens, rigidesa del clatell, vòmits i febre alta Causes i tipus La inflamació de les meninges és causada gairebé sempre per una infecció que pot ésser deguda a diversos gèrmens Només en uns pocs casos és originada per d’altres mecanismes, com per exemple reaccions tòxiques o allèrgiques En general, els gèrmens procedeixen d’un focus infecciós situat en un punt determinat de l’organisme més o…

Per tal de poder regular les funcions de l’organisme, el sistema nerviós ha d’enregistrar tota mena d’estímuls, tant interns com externs Aquests estímuls són enregistrats per receptors nerviosos , unes estructures especialitzades a transformar una energia determinada en un impuls nerviós transmissible D’altra banda, les vies sensitives constitueixen les estructures nervioses que recullen i transmeten els impulsos nerviosos procedents dels receptors fins que originen una sensació conscient En l’organisme hi ha molts tipus de receptors nerviosos, sensibles…

Definició La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moviment d’aquestes estructures a causa d’una alteració en la innervació dels músculs laringis La paràlisi, que pot afectar una única corda vocal o bé totes dues, origina una alteració de la fonació i, de vegades, provoca una obstrucció al pas de l’aire cap a les vies respiratòries inferiors que pot ocasionar una dificultat respiratòria Causes La paràlisi de les cordes vocals es produeix quan els músculs que tenen com a funció la mobilització d’aquestes estructures no reben els impulsos nerviosos que en…

Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…