Resultats de la cerca

Hi ha rellotges domèstics que reben radioelèctricament els senyals horaris emesos per una emissora que disposa d’un rellotge atòmic i que pot ésser situada a centenars de quilòmetres dels receptors rellotge pneumàtic

La radiodifusió sonora veu i música generalment s’emet en forma de programes que solen ser gratuïts per als oïdors La radiodifusió sonora —la ràdio , com correntment hom l’anomena— és basada en les propietats de les ones hertzianes o radioelèctriques aquestes són fàcils de generar mitjançant circuits oscillants d’alta freqüència i d’emetre o enviar als destinataris, gràcies a l’antena El senyal elèctric que arriba a l’antena senyal modulat és un senyal format per l’ona portadora senyal d’alta freqüència generada per un circuit oscillant, que és la que facilita la propagació de les ones…

Mitjançant el control de flux, el transmissor d’un flux de dades serà capaç de controlar la velocitat a la qual s’envien aquestes dades, i així evitar situacions de sobrecàrrega del receptor que poden comportar la pèrdua de part de les dades Es basa generalment en mecanismes de retroalimentació, on el receptor de les dades pot comunicar al transmissor la necessitat de disminuir el flux de dades, o bé la possibilitat d’incrementar-lo, per tal d’obtenir la màxima eficiència en aquella comunicació

El transmissor té un teclat mecanogràfic, amb el qual l’operador cursa el text, i un dispositiu que, per a cada signe corresponent a cada tecla, produeix un senyal elèctric aquest, degudament codificat, és enviat per una línia telefònica El receptor conté un dispositiu transcriptor que fa que els senyals elèctrics, prèviament descodificats, moguin un dispositiu electromecànic portador dels tipus corresponents a les lletres de l’alfabet, xifres i altres signes, amb un mecanisme inscriptor que escriu sobre una banda de paper de desplaçament uniforme Els primers usuaris del teletip…

Hi ha diferents estratègies per a xifrar la informació, però gairebé totes consisteixen a modificar algun paràmetre de la comunicació segons una seqüència pseudoaleatòria coneguda per l’emissor i pel receptor La seqüència és pseudoaleatòria en aquest sentit el receptor que desconeix la clau amb què ha estat generada interpreta que és del tot aleatòria, mentre que aquell que sí que la coneix pot reproduir la seqüència amb una certa facilitat El xifratge de la informació s’estén a tot tipus de comunicació que requereixi un cert grau de seguretat i als sistemes de…

Per això, la informació de vídeo a transmetre és dividida en dues parts luminància , o escala de grisos, i crominància , o contingut de color Aquesta última informació no és recollida per un receptor en blanc i negre ni aquest és afectat per ella Igualment, si un receptor de televisió en colors rep una transmissió en blanc i negre, és a dir, sense informació de crominància, donarà una imatge en blanc i negre

L’arbre intermediari pot ésser disposat parallelament als arbres motori receptor o pot ésser disposat coaxialment respecte a aquests, constituint una línia d’arbres

Segons Jakobson, en la comunicació lingüística intervenen sis elements, cadascun dels quals té una funció corresponent emissor funció emotiva, context referencial, missatge poètica, contacte fàctica, codi metalingüística i receptor conativa En un acte de comunicació són presents sempre aquests sis elements i, per tant, hi són combinades totes sis funcions, bé que en cada cas concret en predomina una sobre les altres

Quan un bacteriòfag infecta un cultiu bacterià, la majoria dels bacteris degeneren i moren, mentre que altres, tot i la presència del paràsit a llur interior, es fan resistents i sobreviuen L’ADN víric s’ha integrat al genoma del bacteri, el qual allibera esporàdicament bacteriòfags que poden parasitar altres bacteris En aquest cas, hom ha observat que el bacteriòfag pot transportar, alhora, una part del genoma del bacteri donador al receptor En la transducció generalitzada pot ésser transportat qualsevol caràcter genètic dels bacteris donadors, puix que el segment és triat a l’…

Construït per la marina nord-americana, el primer satèllit del programa militar NavStar GPS, iniciat el 1973, fou llançat l’any 1977 i, com tots els que el seguiren, orbita a uns 20 200 km d’altitud, amb un període de 12 hores Fins molt més tard la xarxa GPS, en construcció, no estigué també disponible per a usos no militars El sistema té dos modes de funcionament, un de molt precís, basat en el codi P i restringit als exèrcits dels EUA, i un altre que introdueix un error volgut, normalment inferior als 100 m, basat en el codi C/A i obert als usos civils L’usuari, dotat d’un receptor que…