Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
Francesc Puignau
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver.
El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló
Castell d’Ossera (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom
llibre de visita
Cristianisme
Manual on es feien constar els resultats de les visites pastorals per tal de deixar constància de l’estat de la parròquia i portar-ne un control posterior.
Aquestes anotacions formen unes grans sèries de llibres iniciades al s XIV Barcelona, 1303 Girona, 1314 Vic, 1330 Urgell, 1312-1314, plec a l’arxiu de Vic Mallorca, 1564, etc, importantíssimes tant per al coneixement de la història religiosa com per a la demografia, l’art, l’economia, la sociologia, els costums, l’onomàstica, etc, dels Països Catalans La majoria de registres són redactats en llengua catalana, que substituí la llatina, i donà pas a la castellana s XIX Parallelament amb els llibres episcopals, es redactaren a partir dels s XVI i XVII a cada parròquia els…
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord…
Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana
Revista fundada a Palma, Mallorca, per Antoni M. Alcover com a òrgan de l’Obra del Diccionari.
És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…
Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castell de Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953, que és creu que foren redactats al final del segle XI El Castelló Jussà, avui dia…
Calls
Historiografia catalana
Revista anual de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català creada el 1986.
Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una llengua…
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Escriptor.
Beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França el Tractat de la capella 1637-64, que ha estat considerat una novella religiosa tanmateix, sense elaborar i un exemple de misticisme rural, el Cant d’Honorat , que recorda el Cant de Ramon lullià, Camins traçats , on són explicats els costums devots de la família Ciuró, Llicència o establiment de la capella de Nostra Senyora de la Concepció 1646, on explica, entre…
Ermemir Quintilià
Cristianisme
Canonge de Vic.
És famós per la seva activa participació 1029-81 al scriptorium de la catedral de Vic Tenia el càrrec de formar els clergues joves i era notari de la catedral Es conserven molts documents redactats per ell, entre els quals la famosa acta de consagració de la catedral de Vic 1038, així com molts manuscrits escrits de la seva mà i sota de la seva ordenació, com el sacramentari del bisbe Oliba, un tractat De poenitentia , atribuït a Isidor de Sevilla 1056, un còdex amb fragments patrístics 1061, un exemplar de la Vita canonica 1064, el Liber Paralipomenon Llegà diversos manuscrits…
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Prosista, poeta i memorialista.
Sacerdot, beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França un Tractat de la capella començat el 1637 i acabat el 1664, que ha estat considerat una novella religiosa en brut i un exemple de misticisme rural el Cant d’Honorat , una cançó de gust popular composta al to de Pastoreta galana Camins traçats , pròpiament un llibre de família on hom explica la genealogia, els capítols matrimonials, els testaments i els…