Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
denominatiu | denominativa
Gramàtica
Dit del nom específic donat a una cosa o a una persona.
Són essencialment denominatius els anomenats noms propis una forma com Pere serveix només per a separar d’una espècie un element determinat, del qual, però, no és referida cap nota que li sigui pròpia
escala mòbil
Economia
Dret
Fórmula jurídica mitjançant la qual el preu de certs productes sotmesos a taxes, la renda dels arrendaments rústics i urbans o el salari establerts en un contracte varien d’acord amb les fluctuacions d’un element econòmic extern a la relació jurídica i que produeix una revisió automàtica i periòdica d’aquells.
A l’Estat espanyol, la clàusula d’escala mòbil referida als sous produeix efectes a través dels convenis collectius i d’acord amb l’increment, que hom estableix oficialment, de l’índex de cost de la vida
coeficient d’extinció
Meteorologia
Nombre que indica l’atenuació de la radiació al seu pas per l’atmosfera.
Aquesta atenuació extinció , generalment referida a la llum solar, és deguda a l’efecte combinat de l’absorció i de la difusió de la radiació per part dels gasos atmosfèrics i de les partícules en suspensió aerosols a l’atmosfera
ciber-
Forma prefixada del mot cibernètica, que indica relació amb els mitjans informàtics o amb internet, especialment des del punt de vista de la seguretat.
La forma prefixada ciber- fou especialment productiva durant els anys noranta del segle XX, llavors referida als mitjans informàtics i a internet en general ciberespai , cibercultura , cibersexe , etc Progressivament l'ús s'ha anat restringint a l'àmbit de la seguretat informàtica
William James Ashley
Economia
Historiografia
Economista i historiador anglès.
Influït per Arnold Toynbee, deixeble de l’escola històrica alemanya, de la qual esdevingué difusor en el món anglosaxó, fou un fervent proteccionista i autor, entre altres obres, d' Introduction to English Economic History and Theory 1914, referida a la història econòmica del s XI al XVI d’Anglaterra
altura
Fonètica i fonologia
Grau d’elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to, la successió del qual, en el conjunt de cada emissió fònica, determina la corba melòdica.
En determinades llengües, anomenades per això tonals com el xinès, presenta una capacitat distintiva referida a la síllaba En moltes d’altres, com ara el català, el to o altura musical opera només a nivell de preposició dins els tipus generals de cadència, anticadència i suspensió avui vindrà / avui vindrà
resistència acústica
Física
Component real de la impedància acústica.
En la propagació del so, la resistència acústica n'expressa la propietat atenuadora del medi, o sia l’absorció d’una part de l’energia sonora per part del medi És característica dels materials porosos La resistència acústica referida a la unitat de secció i de longitud és la resistivitat acústica
lligadura
Música
Antic signe de notació musical que agrupa dues o més notes.
El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos predeterminats,…
Sant Sebastià
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Capella situada al NE del nucli de Bescanó.
L’edifici té una nau amb volta de canó, absis i campanar d’espadanya Fou edificada en acció de gràcies després de les epidèmies de la pesta bubònica 1611 i 1653 Davant el cementiri, hi brolla la font de Sant Sebastià, reformada el 1854, que duu una inscripció referida a la pesta del 1611
anatopisme
Conjunt de trastorns psíquics —entre els quals sobresurt la depressió— produïts en determinats individus que fa un cert temps que són fora de llur país i es troben trasplantats en un ambient que ofereix unes condicions de vida completament distintes, a les quals no s’adapten.
Al marge d’aquest factor, cal buscar l’etiopatogènia d’aquesta síndrome en el motiu de la immigració —en general es dóna en treballadors materialment obligats al trasllat per causes econòmiques—, en un camp psicosomàtic que predisposa el subjecte, i en una prèvia frustració referida a les condicions psicosocials del seu país d’origen