Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
José Matías España Muntadas

José Matías España Muntadas
© Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat
Història
Polític, enginyer industrial i empresari.
Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou regidor pel terç…
Madame de Staël
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Anne-Louise-Germaine Necker, escriptora francesa.
Filla del banquer Jacques Necker, es casà amb el baró de Stäel-Holstein Creà un saló literari important, que perdurà fins a la seva mort, amb interrupcions, degudes sobretot a la seva inconcreta ideologia política reformadora i vagament progressista i als ràpids canvis polítics de França des de la Revolució Són producte del seu pensament polític De l’influence des passions sur le bonheur des individus et des nations 1796 i Considérations sur la Révolution française 1818 Escriptora illustrada influïda per Voltaire i Rousseau, anà a Alemanya on conegué Goethe i AW Schlegel i a…
Anton Schweitzer
Música
Compositor alemany.
Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…
Ypsilantis
Família noble de grecs fanariotes emparentada amb la dinastia imperial dels Comnè de Trebisonda després de la conquesta llatina de Constantinoble (1204).
Després d’uns quants anys d’obscuritat s XV-XVII a causa de la conquesta otomana 1461, aquesta família, emparentada amb els boiars romanesos, tornà a tenir importància política amb Aléxandros Ypsilantis Constantinoble 1726 — 1805, gospodar de Valàquia 1774-82 i 1796-97 i de Moldàvia 1786-88 Home d’una gran cultura, es caracteritzà per una gran activitat reformadora El seu fill, Constantinos Ypsilantis Constantinoble 1760 — Kíev 1816, participà en els moviments nacionals per a l’alliberament dels grecs del jou otomà, i hagué d’exiliar-se a Viena Després d’haver obtingut el perdó…
William Ewart Gladstone
Història
Estadista britànic.
D’origen escocès aristocràtic, estudià a Oxford, d’on sortí afiliat al Tory Party i amb unes fortes conviccions anglicanes Formà part del govern de Peel com a ministre de comerç 1843-45 i com a ministre de les colònies 1845-46 Fracassat aquest govern, les seves conviccions tradicionalistes i conservadores trontollaren i acabà presentant-se al Liberal Party Ministre de finances 1852-55 i 1859-66, aconseguí la reducció d’imposts, menà una política lliurecanvista i propugnà una nova reforma electoral Dirigent del partit 1867 i primer ministre 1868-74, desplegà una activitat reformadora…
primat
Cristianisme
Autoritat de Pere en el si del col·legi apostòlic, transmesa als seus successors a la seu de Roma.
Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i la història…
campanya lingüística de L’Avenç
Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles d’Eudald Canibell ( La rutina del català escrit
) i de Joaquim Casas i Carbó ( Estudis de llengua catalana
), publicats en la revista L’Avenç
.
La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no hi hagué…
Ramon Martí i d’Eixalà

Ramon Martí d’Eixalà
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Jurisconsult i filòsof.
Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…
sistema penitenciari
Dret penal
Conjunt de mètodes adoptats modernament per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi.
Des de l’1 de gener de 1984 Catalunya té transferides les competències en matèria de serveis penitenciaris Aquestes competències les úniques a ser transferides a una Comunitat Autònoma espanyola faculten la Generalitat de Catalunya per a coordinar i supervisar la implantació de polítiques en aquest àmbit en el marc de la normativa penitenciària estatal, continguda a la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, General Penitenciària, reformada l’any 2003 La Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia és l’encarregada d’implantar les propostes, els plans i els programes…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…