Resultats de la cerca

El 1512 publicà a València un cançoner de poesies religioses en forma de goigs amb el títol de Plant de la Verge Maria , que posteriorment fou molt reimprès, totalment o parcialment, fins al s XIX El 1915 fou editat de nou a Bibliofilia amb el nom de Cançoner devot Hom creu poder atribuir-li també la collecció anònima de final del s XV i publicada el 1912 per Foulché-Delbosc i J Massó i Torrents, coneguda com a Cançoner sagrat de vides de sants

És autor del primer llibre de cuina en català conegut, el Libre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc La primera edició coneguda és del 1520, a Barcelona —hom no n'ha pogut comprovar l’existència d’una altra d’anterior feta a Toledo el 1477— Unes altres edicions en català són les del 1535, el 1539, el 1560, el 1568 i el 1578 fou traduït al castellà i reimprès nombroses vegades almenys dotze al s XVI, una el 1662 i, modernament, el 1929 i el 1977 edició crítica

Exercí a València i després al monestir de Montserrat i és autor d’obres mèdiques que tingueren molta difusió, àdhuc fora del país edicions de Lió, 1623, Ginebra, 1656 Fructus medicinae 1623, Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Afeccionat a la música, escriví el primer tractat de guitarra, titulat Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes Però la fama li pervingué de Quatre-cents aforismes catalans 1636, reimprès a molts llocs de Catalunya durant els segles XVII, XVIII i XIX i usat com a llibre de lectura a…

Rector del collegi dominicà de Solsona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell, publicà cinc opuscles polítics anticonstitucionals 1824 en forma de conversa entre un pagès i un rector el primer duia el títol Enterro solemne de la Constitució de Cadiz , reimprès el 1843 i adaptat al dialecte mallorquí el 1844 El 1827 traduí al català la Démonstration de l’Évangile de Du-Voisin, i el 1832 publicà Iglésia de Christo desde Adam fins a nosaltres , escrita en català, digué, perquè de “quatre parts las tres de nostres menestrals, no entenen paraula castellana” El 1833 hagué d’exiliar…

Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, li és atribuït un breu tractat allegòric en forma dialogada on descriu el pelegrinatge de Desitjós a la recerca de la perfecció religiosa Fou imprès a Barcelona, el 1515, amb el títol Espill de la vida religiosa , i reimprès a València el 1529 Tingué una extraordinària difusió, com ho demostren les dotze edicions castellanes en les quals rebé, des de la tercera, el títol Tratado llamado Deseoso i, als s XVI i XVII, llatines, alemanyes, angleses, francesa i italiana, etc Ha estat considerat un dels principals fruits de la…

Vida i obra Fou metge El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, JoanCarles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles en tot cas, la forma Joan Carles i Amat permet visualitzar que Carles era el cognom patern Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 Afeccionat a la música, escriví el primer tractat de guitarra que es coneix, titulat Guitarra española y vandola, en dos maneras de…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava…

El 1547 ingressà a la Universitat de Frankfurt, i alhora s’inicià en l’ofici d’impressor Dos anys més tard es posà al capdavant de la impremta de Nicolaus Wolrab, i aviat esdevingué l’impressor oficial de la universitat, càrrec que el connectà amb l’humanista Jodocus Willich El 1572 obtingué una patent imperial sota la protecció de Maximilià II Se’l pot considerar un dels responsables de la importància que assolí la seva ciutat natal al segle XVI com a mercat de llibres Cal esmentar la celebració a Nuremberg d’una fira amb caràcter triennal, que atreia impressors tant d’Alemanya com de la…

Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau…

Catedràtic de castellà a Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català el 1948 hi creà el lectorat de català Estudià el misticisme i el Romanticisme castellans i publicà, entre altres, dues obres bàsiques, Studies of the Spanish Mystics 1927-30 i History of the Romantic Movement in Spain 1940, i traduccions de Joan de la Creu i Teresa de Jesús Interessat per la figura i per l’obra de Ramon Llull, en redactà una llarga biografia 1929 i un resum — Fool of Love 1946— i traduí a l’anglès el Llibre d’Amic…