Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Richard Bonynge
Música
Director d’orquestra australià.
Estudià a la seva ciutat natal i després ho feu a Londres Des del seu casament amb la soprano Joan Sutherland , es dedicà de manera pràcticament exclusiva a l’òpera, recuperant partitures inèdites del repertori belcantista especialment Donizetti i Bellini, a les quals restituí les seves formes originals Actuà als teatres més importants del món, i de manera gairebé exlusiva al Covent Garden de Londres, on debutà el 1964 Malgrat haver dirigit també obres de Mozart o Verdi, li ha estat especialment reconeguda la seva tasca pel que fa al repertori del primer Romanticisme italià Ha…
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1031-53).
De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la…
Artal de Luna y Ruiz de Azagra
Història
Noble aragonès, fill de Fernán Lope de Luna, senyor de Villafeliche.
Es casà amb Joana de Peralta i Chiaramonte, que morí abans de la consumació del matrimoni, i en segones noces 1404 amb la seva cunyada Margarita de Peralta i Chiaramonte, comtessa de Caltabellotta i de Sclafani, senyora de Bivona En morir el seu oncle el rei Martí I 1410, seguí el partit de Bernat de Cabrera, mestre justicier del regne, contra la reina Blanca, i li fou confiscat el comtat de Caltabellotta, que fou assignat a Antoni de Cardona i de Luna , futur virrei de Sicília Havent tornat al favor reial, Alfons el Magnànim li restituí el comtat Passà a la campanya de Còrsega,…
Sant Feliu de Llagostera
Art romànic
L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una portada de…
la Ribera de Xúquer
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica.
Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera…
Sant Joan de Foixà
Art romànic
L’església parroquial de Sant Joan ha aglutinat un dels dos nuclis principals del poble de Foixà l’altre és el del castell El lloc apareix esmentat l’any 1019 amb el nom de “ Fuxan” L’església parroquial s’esmenta l’any 1058, en què la comtessa Ermessenda la restituí al bisbe de Girona Figura en les Rationes decimarum de l’any 1280 i en les llistes de parròquies del 1362, del final del segle XIV i d’època posterior L’edifici actual és del segle XVI amb algun afegitó posterior sense fer exploracions als murs és impossible de determinar si pot conservar algun vestigi anterior És…
Mamadou Dia
Política
Polític senegalès.
Mestre de professió, del 1948 al 1959 representà el Senegal al senat i a l’assemblea nacional de França Ocupà la vicepresidència i la presidència del govern autònom del Senegal 1957-59 i la vicepresidència de la Federació Malí 1959-60, en dissoldre's la qual fou designat novament cap del govern del Senegal, ara independent Pel desembre del 1962, per la seva oposició al president de la república Léopold Sedar Senghor , fou acusat de temptativa de cop d’estat, detingut i, poc temps després, condemnat a reclusió perpètua Excarcerat el 1974, dos anys després hom li restituí els drets…
Giovanni Battista Savelli
Cristianisme
Cardenal i bisbe de Mallorca.
El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…
qüestió dels Estrets
Història
Problema que se suscità en relació amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels en conquerir Rússia la ribera nord de la mar Negra als turcs (1774).
Aquell mateix any, pel tractat de Küçük Kaynarca, Turquia hagué de permetre el pas als vaixells mercants russos, concessió que s’amplià a les altres potències pel tractat d’Adrianòpolis 1829 El 1833 Rússia signà amb els turcs el conveni de Hünkâr ×Iskelesi, pel qual la seva armada pogué emprar els estrets, privilegi que fou abolit en la convenció de Londres 1841 El tractat de París 1856 proclamà la neutralització de la mar Negra i fixà en sis els vaixells de combat russos o turcs que s’hi podien estar, limitació que fou suprimida per la conferència de Londres 1871 Durant la Primera Guerra…
Santa Maria de Gualta
Art romànic
L’església parroquial de “ Sancte Marie de Aqualta ” apareix esmentada l’any 1048 en el testament d’Ermengol Bernat a favor de la canònica de Girona Anys més tard, el 1058, la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí l’ “ecclesie de Acualta ”al bisbe de Girona, Berenguer Guifré El nom de Gualta i el seu terme, però, apareixen amb anterioritat, per exemple, en l’acta d’un judici celebrat al juny del 879 a Ullà, en presència de Teuter, bisbe de Girona, els comtes d’Empúries, Delà i Sunyer, i el vescomte Petrone, i l’any 959 entre els llocs on tenia possessions el magnat Riculf L’…