Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
acústica de les sales

Un adequat equilibri entre el so directe i el so reflectit (primera reflexió) és el que fa conceptuar l’acústica d’una sala com a bona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Música
Branca de l’arquitectura que estudia les qualitats acústiques dels recintes (influència de la seva geometria i característiques físiques sobre el so original provinent d’una font) i les tècniques de construcció per a modificar-les.
Per bé que ja segles enrere els locals destinants a actes públics es construïen intentant assolir unes qualitats acústiques adequades per a la realització dels actes previstos, no fou fins al començament del segle XX que aquesta disciplina esdevingué autènticament una ciència, gràcies als treballs del físic acústic nord-americà W Sabine Les característiques principals que determinen el comportament acústic d’una sala es poden resumir en quatre absorció, reverberació, reflexió i aïllament La complexitat del problema del disseny acústic d’un recinte prové del gran nombre de factors que hi…
,
oftàlmia
Oftalmologia
Inflamació de l’ull, especialment conjuntivitis.
Cal esmentar la coneguda oftàlmia de les neus , que és produïda per la reverberació de la llum sobre la neu i pot afectar els ulls no protegits
sonorització
Electroacústica
Tècnica consistent a amplificar els sons procedents d’una font o d’un focus emissor determinat, a fi de permetre’n la difusió dins una sala o un local, o en una àrea gran a l’aire lliure.
Les installacions de sonorització necessiten una potència d’amplificació elevada i un conjunt d’altaveus convenientment distribuïts, a fi de repartir la potència sonora i d’evitar certs efectes perjudicials, com reverberació, eco, acoblaments per efecte Larsen, etc
abric meteorològic
Abric meteorològic de l’Observatori Fabra de Barcelona
© Fototeca.cat
Meteorologia
Artefacte que protegeix els termòmetres i altres aparells per a obtenir la temperatura i humitat veritables de l’aire, a l’ombra.
Consisteix en una caixa amb doble sostre i parets i porta de persiana Quatre potes mantenen els aparells a 1,50 m sobre el nivell del sòl Protegeix els aparells de la insolació directa, de la reverberació del terreny i de les parets, de la pluja i del vent Sol contenir un termòmetre de màxima i mínima, un termògraf, un psicròmetre i un higròmetre
reflexió acústica
Física
Fenomen consistent en el fet que quan un objecte s’interposa en l’àmbit de propagació d’una ona sonora, una part de l’energia torna cap al medi original (és reflectida) i una altra part és absorbida i transmesa per l’objecte.
La proporció d’energia reflectida depèn de les propietats d’absorció i de les dimensions de l’objecte Hi ha reflexió quan aquestes dimensions són iguals o més grans que la longitud d’ona de la vibració quan l’obstacle és petit, el so es difracta i es propaga dins la zona d’ombra geomètrica El fenomen de la reflexió acústica és emprat per a mesurar la potència acústica total d’una font sonora mitjançant la cambra de reverberació
música concreta
Música
Música creada amb sons prèviament enregistrats i sotmesos a diverses manipulacions.
Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o …
Palau de la Música
Música
Auditori de la ciutat de València, projectat per José María de Paredes i A.Osorio Arijón, i inaugurat el 1987.
Cobert per una volta de vidre parallela al llit del Túria que permet l’entrada de llum directament a l’auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l’estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu Consta de dues sales per a concerts —una d’elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1 793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació—, dues per a reunions i una sala d’exposicions Amb més de 300 000 espectadors per any, el Palau és seu de l’orquestra de València, el cor de València, un taller d’òpera i diferents grups de cambra
orgue electrònic
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha els amplificadors…
cambra anecoica
Electroacústica
Sala tancada d’interferències exteriors, amb les parets, terra i sostre dissenyats per absorbir les ones i evitar-ne la seva reflexió; d’aquesta manera s’aconsegueix una cambra no reverberant que reprodueix la propagació d’ones en condicions d’espai lliure.
Les cambres anecoiques acústiques tenen les parets dissenyades per a absorbir les ones sonores i s’utilitzen per a caracteritzar dispositius d’àudio i en estudis d’enregistrament Les cambres anecoiques de radiofreqüència absorbeixen les ones electromagnètiques S’utilitzen habitualment per a la caracterització d’antenes i en assaigs de compatibilitat electromagnètica En ocasions només el sostre i les parets són absorbents, però no el terra En aquest cas s’anomenen cambres semianecoiques Atès que el fenomen de la reverberació va associat a la presència de superfícies reflectores,…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…