Resultats de la cerca

Fill de l’arquitecte Franz Suder, estudià composició, piano i violoncel a l’Acadèmia de Música de Munic, activitat que compaginà amb l’assistència a conferències sobre musicologia a la Universitat de Munic Del 1951 al 1960 impartí classes a l’Escola Politècnica Oskar von Müller Les seves obres vocals més importants són l’òpera Kleider machen Leute 'L’hàbit fa el monjo', 1934, estrenada el 1964 i la Festival Messe ’Dona nobis pacem' 1947 També és autor de trenta-sis lieder , tres quartets de corda, cinc sonates per a piano, dues sonates per a violí i piano, un concert per a piano 1938, la…

Estudià violí, composició i direcció orquestral al conservatori de la seva ciutat natal El 1952 fou assistent de B Paumgartner al Festival de Salzburg Atret per la música italiana clàssica i barroca, enregistrà la integral de la música sacra d’A Vivaldi, de qui també donà a conèixer nombroses òperes El 1979 dirigí la primera versió revisada de l’òpera Tito Manlio del compositor venecià a la Piccola Scala de Milà Recuperà nombroses obres d’autors com J Haydn, WA Mozart o G Rossini, a més de D Cimarosa, de qui reestrenà el Rèquiem Com a musicòleg dugué a terme una intensa tasca…

Es doctorà a la Columbia University 1905, i fou professor a les universitats de Northwestern 1907-09, Western Reserve 1909-24 i a la Columbia University 1924-50 Es dedicà a l’estudi de la història medieval, i sobretot a la recerca, l’estudi i l’edició de texts i manuscrits de màgia i ciència medievals i contribuí granment a fomentar l’interès per aquestes matèries Fou un dels fundadors de la History of Science Society, que també presidí 1928-29 Entre les seves obres cal destacar History of Magic and Experimental Science 1923-56, en vuit volums, encara fonamental, Catalogue of Incipits of…

Estudià al monestir de Melk i, a partir del 1762, als jesuïtes de Viena, on completà la seva formació El 1766 tornà a la seva vila natal per fer el noviciat i el 1784 fou elegit abat prior de la congregació El 1815 s’establí a Viena definitivament Entrà en contacte amb la vídua de WA Mozart, Constanze, per a la qual classificà l’obra manuscrita del seu difunt marit i preparà la publicació revisada de la Missa de rèquiem , KV 626 Dugué a terme una defensa aferrissada de l’autenticitat d’aquesta obra per mitjà de diversos articles, dels quals resultà un important treball de recerca…

Vida Realitzà els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i posteriorment els continuà a la Schola Cantorum de París, on obtingué premis extraordinaris de piano i música de cambra El 1987 treballà a Niça i Salzburg com a acompanyant del repertori liederístic Ha actuat com a concertista en diferents gires arreu de l’Estat espanyol, i també exerceix la docència És catedràtic de repertori vocal a l’Escola Superior de Cant de Madrid Ha collaborat en programes de Ràdio Nacional d’Espanya i ha publicat una edició revisada de les cançons d’Isaac Albéniz…

Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de…

Estudià música al Clare College, a Cambridge Un cop acabada la seva formació, ensenyà a la Universitat de Southampton, i del 1975 al 1979, al Clare College El 1981 fundà els Cambridge Singers, un cor mixt de cambra, amb el qual ha realitzat nombrosos enregistraments S’ha dedicat preferentment a la música vocal i, sobretot, a la música coral És un dels compositors més populars de la seva generació El seu estil té les arrels en la tradició anglesa de G Holst, R Vaughan Williams, H Howells i B Britten, però també en compositors com G Fauré i M Duruflé És autor d’obres com Gloria 1974, …

Procedent del teatre amateur , s’ha consolidat als escenaris europeus, conreant el que defineix com a “realisme paroxístic” Establert a París, és cofundador de la companyia La Grande Ritournelle, amb què realitzà les obres musicals Mingus, Cuernavaca 1991, Da capo 1992 i l’òpera Les Reprouvés 1997 Com a dramaturg és autor, entre d’altres, de Credo 1983, Le rodeur 1984, Sang et eau 1986, Sade, concert d’enfers 1989, Takiya Tokaya 1992, La plaie et le cocteau 1993, Diktat , un drama sobre la barbàrie genocida, Toujours l’orage 1997, Ils sont deux désormais sur cette terre immense 1998, Je m'…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Haaren i fou ordenat de sacerdot el 1912 A més, estudià musicologia 1915-17 amb G Adler a la Universitat de Viena, on es doctorà en aquesta especialitat Participà en diverses institucions musicals, com la Societat Internacional de Musicologia a Utrecht, que presidí del 1952 al 1955 Fou director de la Unió per a la història de la música dels Països Baixos 1934-57 Catedràtic d’història i teoria de la música a la Universitat de Utrecht 1928, feu una important contribució al desenvolupament de la musicologia als Països Baixos Obtingué reputació…

Estudià al Conservatori de Marsella i al de París amb Vauthrot i Duvernoy Debutà el 1867 a la seva ciutat natal cantant Guillem Tell Obtingué els primers grans èxits a l’Òpera de París l’any 1868, amb obres de G Meyerbeer i G Donizetti, però, davant la competència de JB Faure, preferí traslladar-se a Itàlia, on el 1870 cantà en l’estrena a la Scala d' Il Guarany , de C Gomes El 1881 protagonitzà l’estrena de la versió revisada de Simon Boccanegra a la Scala A partir de llavors s’especialitzà en el repertori verdià, i fou escollit pel compositor per a interpretar el paper de Iago…